El Salvaje Metropolitano

"El salvaje metropolitano"
Rosana Guber
Capítol 1.El trabajo de campo etnográfico: trayectorias y perspectivas
A mitjans del segle XIX l’antropologia es va proposar contribuir a la reconstrucció de la historia i revelar el seu sentit. Al llarg de la seva historia, Europa no sol va acumular béns materials sinó un conjunt d’interrogants sobre els orígens de la civilització, la unitat delgènere humà, i l’evolució de la cultura.
Segons els evolucionistes (primers antropòlegs) com Tylor, Frazer, Morgan i Maine, les etapes del desenvolupament es succeïen segons els graus d’avançament tecnològic i organitzatiu politico-social, des de formes més senzilles fins a les més complexes i des de modes diferents fins a altres més afins amb els de la societat europea.
La gran adversària delevolucionisme, va ser l’escola històrico-cultural de schimdt, ratzel i Smith entre d’altres. Ells definien la història de la cultura a partir de la difusió i el contacte cultural.
Tot i tenir diferents maneres de pensar, els dos corrents compartien el mateix sentit de la història que culminava en el model de societat europea occidental, i el referent empíric de les dues radicava a les poblacionsestranyes, primitives o salvatges. Els especialistes no solien anar al camp, sobtaven per les fonts secundaries. El expert rebia els materials desl recol·lectors, conquistadors, funcionaris, comerciants o missioners, llavors els analitzava i els incorporava a les seves sistematizacions.
A mitjans del segles XX la informació era un cúmul de dades heterogèniques i poc sistemàtiques que reunieninformació sobre l’habitatge, les creences, la religió, l’organització política i els sistemes de producció, intercanvi i distribució. Per això, el camp era la font material empírica que havia de ser rescatada. Per exemple: Morgan va dur a la pràctica el treball de camp amb el indis de Sèneca del Estat de Nova York. Morgan senyalava que el verdader coneixement s’havia d’obtenir de forma directa.
Elpunt àlgid positivista del treball de camp va ser en el context en que es va fer l’expedició anglesa de la Universitat de Cambridge al Estret de Torres, Melanèsia l’any 1898. Feta per el zoòleg Alfred Cort Haddon. La segona expedició feta per el mateix, va ser la que va institucionalitzar la presència al camp i la recol·lecció directa de la informació.
Haddon va començar a propagar el treballde camp, i va haver altres missions com la de Spencer a Austràlia, i la famosa de Rivers amb la seva elaboració del “mètode genealògic”.
Les bases del treball de camp intensiu i modern propi de la disciplina científica antropològica estaven fetes. I així a principis del segle XX Bronislaw Malinowski, Evans Pritchard, Max Gluckman entre altres van començar a realitzar treballs de camp.L’antropologia social va adoptar allò científic de descriure i explicar les societats a partir del preceptes dominants en les ciències socials de la segona mitat del segle XIX i la primera del XX. Allò social s’havia d’estudiar a través d’un contacte directe. Es va plantejar com a meta primordial desenvolupar un coneixement objectiu d’aquests pobles i aquest coneixement no podia fer-se des de les categoriesoccidentals, havia d’incorporar les locals, és a dir, el científic havia de presentar-se, no com a funcionari ni com a europeu, sinó com un més de la població que estudiava, és a dir que es borrers l’etnocentrisme que havia hagut fins aleshores.
Així és com va néixer la necessitat de sistematitzar el treball de camp. La recol·lecció de dades havia de ser de primera mà, la qual cosa requeria lapresencia del investigador de camp. Quelcom similar passava a EEUU quan Franz Boas introduïa el treball de cam com a requisit de tota investigació antropològica. Ell creia que la llengua nativa era el més fonamental per poder fer un bon treball de camp. Per això el treball de camp en l’antropologia cultural nortamericana, va agafar la llengua com un dels objectes principals del coneixement...