Ensayo literatura catalana

1- FES UN ASSAIG SOBRE LA POESIA TROBADORESCA: GÈNERE, MÈTRICA I DIVERSIFICACIÓ.
La poesia trobadoresca naix a la Baixa Edat Mitjana, època en què els trobadors conrearen la poesia a occitània.
Els poetes que integren la lírica occitana des dels S.XII i XIII són els anomenats TROBADORS i llur activitat literaria és disignada amb el verb trobar, el contingut semàntic del qual és paral·lel al delllatí invenire que significa “trobar” (una cosa) i “crear literàriament”.
La poesia trobadoresca està escrita en occità i geogràficament és vinculada a Tolosa del Lleguadoc. Al nord del riu Roine es parlava “oil” i al sud – i aquesta és la llengua trobadoresca- es parlava doc.
Les composicions dels trobadores en aquella època es deien dictats. És una poesia/literatura que trasllada el sistemafeudal de la societat medieval a la literatura.
El nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí i el trobador s’estengué a altres llengües per designar els autors de poesies cultes escrites en llengua vulgar.
La poesia era pensada per ser recitada en públic, en els palaus, les corts. Habitualment no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les sues composicions sinó queaquesta feina era encomanada als JOGLARS.
Podríem dir que el trobador era l’autor i el joblar l’intèrpret. Eren absolutament fidels al text i difícilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions mètriques a què estaven sotmesos. Hi havia joglars que estaven molt lligats a determinats trobadors i sembla ser que transmetien únicament les sues composicions, mentre d’altres cantaven lesobres de diversos trobadors.
El trobador no tan sols redactava el text o lletra de la poesia sinó que també componía música amb la qual havia d’ésser difosa mitjançant el cant. Per tant el trobador era músic i poeta alhora.
Aquesta necessitat de compondré musicalment exigia al trobador una elevada fomació i una especialització determinada. La rígida técnica poética no permetia imporvissacions.El trobador des del moment que havia d’aprendre el seu ofici poètic i vivía a mercés d’ell, era un professional de la literatura. Vivien de l’acolliment i de les recompenses que rebien a les diverses corts que freqüentaven.
La poesia occitana establí una certa germandat entre els trobadors , qualsevulla que fóra la classe o l’estament a què pertanyien. El trobador només pel fet de ser-ho, reuniacerts mèrits literaris i aconseguia prestigi, una categoría que li permetia d’ocupar un lloc a les Corts, aconsellar els grans senyors, portar a terme ambaixades…
En el vessant literari, el trobador cantava a una dama DOMNA>MEUS DOMINIS>MIDONS que serà com el señor feudal, amb el mateix poder que aquest amb les seues terres.
El trobador és com el vassall d’un señor feudal per a la dama.La dama rep l’homenatge per part del seu vassall (trobador). La dama és l’única que pot atorgar al trobador la gràcia /el favor d’arribar a ella, que quasi mai arriba perquè la dama és despiatada “belle dame sans mera”.
Posem per exemple, la situació d’un trobador que s’enamora d’una dona casada.
L’home de la dona es coneix literàriament com LAUSENGIER. Els amics del lausengier s’anomenen GILÓSi són els qui poden avisar al marit que la dona li és adúltera.
D’aquesta manera, el trobador passarà unes etapes per poder arribar a aconseguir la dama. La primera etapa s’anomena fenedor. És en aquesta fase quan el trobador se sent atret per la dama però no s’atreveix a fer res, ni a compondré res. El trobador es mostra tímid, vergonyós i ho conta a un altre trobador. La segona etapa per laqual passarà s’anomena pregador. En aquesta, el trobador ja escriu missatges/dictats adreçats a la dama o inclús envia algunes composicions perquè el joglar li les entregue. La següent fase rep el nom de entenedor. És en aquesta etapa quan comença a haver-hi un enteniment entre els dos (trobador-dama). Ja han parlat. La dama acepta les sues composicions però no li dóna cap esperança. L’última fase...