filosofia

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:

SETEMBRE 2011

SEPTIEMBRE 2011

HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

BAREM DE L’EXAMEN:
L’alumne/a comentarà, dins de l’opció que trie, les quatreqüestions sobre el text de l’autor que ha treballat en classe.
1ª qüestió: 2 punts; 2ª qüestió: 2 punts; 3ª qüestió: 5 punts; 4ª qüestió: 1 punt.

OPCIÓ PRIMERA
TEXT I
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17

Ja feia temps que havia observat que, pel que fa als costums, cal a vegades seguir opinions que un
sap que són ben poc segures talment com si fossin indubtables, com ja hedit abans; però, atès que
aleshores desitjava dedicar-me només a la recerca de la veritat, vaig pensar que em calia fer
precisament el contrari i rebutjar com a absolutament fals tot allò en què pogués imaginar el més petit
dubte, per tal de veure si després d’això quedava en la meva convicció alguna cosa que fos
completament indubtable. Així, com que els sentits a vegades ens enganyen, vaigvoler suposar que no
hi havia res que fos tal com ells ens ho fan imaginar. I, com que hi ha homes que es confonen tot
raonant, fins i tot en les matèries més simples de la geometria, i hi cometen paralogismes, pensant que
jo estava tan exposat a equivocar-me com qualsevol altre, vaig rebutjar com a falsos tots els
raonaments que abans havia tingut per demostracions. I, en fi, considerant quetots els pensaments que
tenim estant desperts ens poden venir també quan dormim, sense que llavors n’hi hagi cap que sigui
veritat, vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat en el meu esperit no eren
pas més veritables que les il·lusions dels meus somnis. Però immediatament em vaig adonar que,
mentre volia així pensar que tot era fals, calia necessàriament que jo,que ho pensava, fos alguna cosa.
I, advertint que aquesta veritat, “penso, ergo existeixo”, era tan ferma i tan segura que ni totes les més
extravagants suposicions dels escèptics eren capaces de fer-la trontollar, vaig jutjar que la podia
admetre sense escrúpols com el primer principi de la filosofia que cercava.
(R. DESCARTES, Discurs del mètode, Quarta part. Traducció de Pere Lluís Font).QÜESTIONS:
1. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva
desenvolupada per l’autor.
2. Definix els termes relacionats “dubte” i “paralogismes” , partint de la informació oferta pel text, i
completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor.
3. Redacció: Dualisme antropològic en Descartes.
4. Comenta breumentqualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun
d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants
(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del
món contemporani.

1

OPCIÓ PRIMERA
TEXT II
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15

Així, els diferentslímits i funcions de la raó i del gust són fàcilment establerts. La primera procura
el coneixement de la veritat i de la falsedat. El segon dóna el sentiment de bellesa i de deformitat, de
vici i de virtut. La una descobreix els objectes tal com es troben realment en la naturalesa, sense afegits
ni disminucions. L’altre té una facultat productora, i daurant i tenyint tots els objectes naturalsamb els
colors prestats pel sentiment intern, fa sorgir, en certa manera, una nova creació. La raó, pel fet de ser
freda i desapassionada, no motiva l’acció, i només dirigeix l’impuls rebut de l’apetit o inclinació,
mostrant-nos els mitjans per a aconseguir la felicitat i evitar el sofriment. El gust, en tant que dóna
plaer o dolor, i per tant produeix felicitat o sofriment, esdevé un...