Fundamentos Socilales-Catal

• Tema. Ordre d'exposició.
Els dos llibres tracte sobre si fa no fa el mateix però els dos autor ho centren per dues perspectives diferents.
Els dos autor mesclen els temes socials amb els econòmics, i la influencia d'aquest sobre el primer.
Índex:
1. Tema. I Ordre de l'exposició
• Índex
2. Anàlisi i explicació dels conceptes bàsics
a. Fundamentos sociales de las economias postindustriales

Pàg.1
Pàg. 1
Pàg. 2
Pàg. 2

◊ Familiaritzaria/Desfamiliarització

Pàg. 2

◊ Estat del benestar

Pàg. 2

• Polítiques Socials

Pàg. 2
◊ Mercat

i. Desmercantilització
• La Corrosión del Caràcter

Pàg. 3
Pàg. 3
Pàg. 3

◊ Flexibilitat horària

Pàg. 3

◊ Comunitat Empresarial
3. Plantejament dels problemes sociològics i hipòtesis de partida
4. Resum dels llibres
a. La Corrosión del carácter
b. Fundamentossociales delas economias postindustriales

Pàg. 4
Pàg. 4
Pàg.
Pàg. 5
Pàg. 14
Pàg.

− Capítols de l'1 al 5
5. Breu Conclusió i aportació dels autors contemporanis

14−20
Pàg. 20

• Anàlisi i explicació dels conceptes bàsics.
♦ Fundamentos sociales de las economias postindustriales
La família com a unitat social: en aquest llibre cita a la família com una unitat social ja que la
considera un delstres actors definits més endavant que són dels quals depèn la societat. La
família com una altre dels actors a sofert canvis. Canvis alguns que ja no tornaran a ser com
abans o altres que l'han millorat com a tal. Actualment considerem desfamiliarització com
aquell fet que fa que la família deixi de ser un actor tant important i li deixa la majoria de les
carregues socials a l'Estat i a les sevespolítiques socials. La família és un òrgan social que és
molt dèbil. Al parlar de dèbil em refereixo a que sempre es veu molt afectat sigui per l'acció
que sigui, ja sigui en el treball, en la societat en general, en l'economia,
Estat del benestar: Quan parlem de serveis socials dins d'un context democràtic, els hem
1

d'entendre des d'un espai de referència, el de les polítiques socials que enshan d'ajudar a
assolir l'estat de benestar.
Quan parlem d'estat del benestar ho hem de fer des de la definició d'un sistema social
complex, divers i estable per avançar en una visió més global de la realitat de la població. Els
ciutadans i ciutadanes, pel fet de residir en una població, tenen el dret de poder gaudir d'uns
serveis bàsics públics que han d'assegurar la defensa dels drets de laciutadania per a tots els
habitants.
Protecció social i polítiques del benestar: En el llarg procés de les polítiques socials
portades a terme durant el període democràtic, el govern local ha pres protagonisme assumint
l'organització política, tècnica i administrativa que ha de garantir l'accés de tota la ciutadania
als drets socials.
En aquests darrers anys, els Serveis Socials han anat experimentantuna constant evolució,
fruit dels canvis socials i econòmics esdevinguts i que ens porten a veure que les
problemàtiques socials no afecten tan sols a un grup o a un individu si no que qualsevol
problemàtica trenca l'estabilitat de l'estat de benestar de la comunitat.
Immigració, gent gran, violència de gènere, serveis de suport a la família, adolescència i
infància, discapacitat, servei d'atencióa la dona, són un seguit de sectors específics sobre els
que hem de treballar acuradament per tal de lluitar contra la pobresa i l'exclusió social.
Mercat laboral: podem considerar amb una definició simple, que el mercat laboral es un
espai en què es troben i es duen a terme intercanvis entre aquells que ofereixen treball i
aquells que el demanden.
Desmercantilització: aspira a captar el grau enel qual els estats del benestar debiliten el nexe
monetari al garantir uns drets independents de la participació en el mercat. La
desmercantilització és del tot inoperant per a les dones, a menys que l'estat del benestar les
ajudi primer a mercantilitzar−se. El concepte de desmercantilització només és aplicable a
aquells que estan en el mercat laboral.
• Corrosión del carácter
Flexibilitat...