la concepció d'home per a Hobbes i Rousseau

LA CONCEPCIÓ DE L’HOME I L’ESTAT DE HOBBES I ROUSSEAU
El concepte de naturalesa humana ha sigut, pels filòsofs, un discurs amb una llarga i polèmica tradició filosòfica. D’entre els filòsofs els discursos més utilitzats han estat que l’home és bo/dolent per a naturalesa, que és bo i la societat el transforma a dolent o que directament, alguns, han negat que tal cosa existeix. Hi ha munts defilòsofs i discursos sobre aquest aspecte però en aquest article tractarem la concepció de la naturalesa humana de dos grans filòsofs com van ser Hobbes o Rousseau.
Thomas Hobbes va ser un filòsof angles que va escriure la seva obra més famosa Leviatan al 1651 que va influenciar de manera molt important en el desenvolupament de la filosofia política occidental, aquest autor és el teòric perexcel·lència del absolutisme polític. Hobbes va descriure la seva concepció de l’home en la seva obra anomenada Leviatan on podem trobar una clara descripció de la seva principal concepció de l’home:
“La naturalesa ha fet als homes tan iguals en les seves facultats corporals i mentals que, encara que pugui trobar-se de vegades un home manifestament més fort de cos, o més ràpid de ment que un altre, encaraaixí, quan tot es pren en compte en conjunt, la diferència entre home i home no és el bastant considerable com perquè un d'ells pugui reclamar per a si beneficio algun que no pugui l'altre pretendre tant com ell”. (Capítol XIII, pàgina 51, Biblioteca del Político INEP AC)
Per tant, per a Hobbes d’es d’un punt inicial tots els homes són iguals per naturalesa, és així mateix l’obra racional imàxima de la naturalesa. Els homes troben patiment en viure amb altres iguals, és a dir, sense tenir un poder superior que els pugui coaccionar ja sigui persona o grup amb un poder superior. Hobbes ho explica amb l’exemple de “homo homini lupus”, l’home és un llop per l’home, ja que Hobbes creu que dins l’estat natural l’home viu una guerra de tots contra tots. Però, al mateix temps, aquest mateixhome, dins l’estat de naturalesa segueix sent un ser racional i tendeix a superar els desordres i les inseguretats. Amb aquest mateix fi, el de aconseguir la seva seguretat i superar els perills que l’estat de naturalesa implica, els individus cedeixen els seus drets en favor de un tercer, que en aquest cas seria l’Estat o la República (el Leviatan). Aquest Estat sobirà és la font única del dret, lamoral i la religió. Per tant Hobbes té una visió pessimista de l’ésser humà dins l’estat de naturalesa, és a dir, sense cap ens que el controli mitjançant el dret. Per intentar explicar el perquè d’aquesta visió pessimista del concepte de l’home podem atribuir la mala situació en que passava Anglaterra durant aquells anys i, com bé diu ell mateix en el Leviatan,
“inclinació general de lahumanitat sencera, un continuo i incessant afany de poder, que acaba únicament amb la mort” (Capítol XI, pàgina 41, Biblioteca del Político INEP AC).
És molt diferent la visió de Rousseau, comparativament, que la de Hobbes pel que fa la concepció de l’home partint de la base en que Rousseau té una concepció positiva i Hobbes pessimista.
Rousseau va ser un escriptor, filòsof, músic, naturalista suísdefinit com un il·lustrat que va aconseguir que les seves idees influïssin en gran mesura a la Revolució francesa, al desenvolupament de les teories republicanes i al creixement de nacionalismes. Les seves dos millors obres van ser: El contracte social i Emili: o l’educació. Per a Rousseau l’home, per naturalesa, és bo i innocent, el que el corromp és la mateixa societat. Aquesta visió pot ser és enque Rousseau es diferencia més amb Hobbes. Molta de la concepció de l’home de Rousseau està explicada en el seu llibre El contracte social, ja que ens fa veure com l’home neix lliure però és la societat qui el limita com el contracte social (acord hipotètic o real realitzat en l’interior d’un grup pels seus membres o un Estat) pel qual l’home admet l’existència d’una autoritat, per tant...