La Cuina De L'Escriptura. Ressenya

Ressenya

Montserrat Salvador Salvans Grau en Humanitats - UPF Metodologia d’Estudi i Escriptura Acadèmica Grup 2 – Subgrup 203

CASSANY, Daniel. 1996. La cuina de l’escriptura. 5a ed. Les Naus d’Empúries. Barcelona: Empúries. 210 p. Daniel Cassany (1961) és llicenciat en Filologia Catalana i Doctorat en Ensenyament de llengües i literatura per la Universitat de Barcelona. Ha estatcol·laborador de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, professor de Llengua Catalana a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona i, des de 1993, és professor d’Anàlisi del Discurs a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. El seu àmbit de treball és principalment la comunicació escrita; ha publicat llibres,articles, ha participat com a conferenciant en col·loquis i congressos, forma part de l’equip de moltes publicacions i col·labora amb nombroses entitats públiques i privades. Per veure bibliografia, investigacions, articles, etc. consulteu CV a la seva web personal: http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassany/ El llibre que ressenyem vol ser un manual que ajudi a expressar-se per escrit de maneracorrecta i entenedora. En un primer capítol, que l’autor anomena Lliçó magistral repassa les investigacions més importants del S XX en matèria de redacció, que resumeix en tres punts: la llegibilitat (que s’aconsegueix amb mots corrents, frases curtes i llenguatge concret); el llenguatge planer (adequat al lector i al tema, amb paràgrafs i sintaxi ben estructurats i un disseny clar) i els processos decomposició (treballar amb les idees i amb les paraules). A continuació, Cassany exposa el que s’ha de tenir prèviament per escriure bé. D’una banda, coneixements de gramàtica, ortografia, presentació... i d’altra banda, habilitats com saber analitzar i ordenar les idees, però per damunt de tot una actitud positiva envers el nostre text. També s’ha de tenir un equipament bàsic, al gust decadascú, però sobretot no oblidar el material de consulta com diccionaris, gramàtiques, diccionaris de sinònims i d’altres. Des del capítol 3 al capítol 5 se centra en com començar el procés, com engegar màquines. En primer lloc haurem de reflexionar sobre què ens mou a comunicar-nos i inclou un quadre de Flower (1989) que ens pot ajudar: quin és el nostre propòsit, qui la nostra audiència, qui som comautors, com volem que sigui l’escrit. Una altra manera de posar-se en marxa pot ser fer un mapa o ideograma amb una idea central al mig i totes les que s’hi relacionen al voltant, utilitzant ratlles o fletxes per connectar-les.

1

Per anar desenvolupant el tema un cop l’hem triat, l’autor ens proposa treballar de diverses formes: a) Fer sevir la pluja d’idees, en la que cal apuntar-ho tot,amb mots o frases molt curtes, sense preocupar-se de normes ni entrar en valoracions. b) Aprofundir en el tema, utilitzant les clàssiques preguntes dels periodistes de notícies: qui?, què?, quan?, on?, com?, per què? c) Emprar el que denomina el cub, que consisteix a desenvolupar sis cares de l’assumpte principal. d) Localitzar els mots clau i a partir d’ells fer una llista d’idees de cadascun.Podríem dir que totes aquestes tècniques són una mica seqüencials: pluja d’idees → cub → mots clau. Altres recursos útils per desencallar el procés poden ser l’escriptura lliure —és a dir, escriure tot el que ens passi pel cap, sense parar, uns 10-15 minuts— o respondre frases començades (el més important és...., no estic d’acord amb..., m’agradaria...). Recomana, per acabar aquesta secció, anotarsempre i en qualsevol moment tot allò que ens sembli interessant. Quan ja disposem de llistes, esborranys i notes, aleshores cal ordenar i donar forma al text. Primer valorarem i seleccionarem les idees, classificant-les i agrupant-les amb cura, perquè és d’aquí que sorgirà la direcció que donarem a l’escrit i una primera estructura. Això es pot fer amb esquemes clàssics decimals o amb mapes...