La Cuina De l´Escriptura ; Daniel Cassany
Páginas: 35 (8728 palabras)
Publicado: 16 de abril de 2012
1. LLIÇÓ MAGISTRAL
L’autor fa referència al començament del seu ensenyament on el saber era una cosa absoluta, objectiva i independent dels humans.
Amb el pas el temps es va adonar que el saber no és al marge, l’anem construint nosaltres al llarg de la historia amb l’aportació de tots.
Per escriure aquest manual d’escriptura es bassa en lingüístics anglosaxons com són per exempleThomas Carlyle i Herbert Spencer, que van ser precursors de l’estudi de la redacció. També nombra autors nord-americans com Strunk i White que van escriure un manual de redacció amb regles de construcció de frases.
Per últim parla de les recerques obtingudes de França i de la bibliografia catalana, fent un repàs ràpid a la tasca d’actualització de la llengua que han endegat els darrers anys , iamb els que pretén l’autor es esbossar els estudis i la recerca on s’abeura la preceptiva de l’escriptura.
LA LLEGIBILITAT
La llegibilitat designa el grau de facilitat amb que es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit.
Podem distingir dos tipus:
1. LLEGIBILITAT TIPOGRÀFICA: Es centra en la percepció visual del text , comés la dimensió de la lletra, el contrast de fons i forma.2. LLEGIBILITAT LINGÜÍSTICA, és a dir, parla d’aspectes estrictament verbals, com la selección léxica o llargària de frase.
Les primeres recerques són dels anys 20 i 30 als EUA i es relacionen amb l’enfocamnet estadístic del llenguatge. Els cientifics van poder distingir entre dos tipus de textos, uns més llegibles (més fàcils, simples i ràpids d’entendre) i d’altres menys llegibles (querequereixen més teps d’esforç per al lector. El grau de llegibilitat depenia de fets lingüistics objectius i mesurables:
1. LLEGIBILITAT ALTA :curts i bàsics,frases curtes, llenguatge conc et, estructures que afavoreixen l’anticipació, presencia de repeticions, marcadors textuals, situació lògica del verb i variació tipogràfica.
2. LLEGIBILITAT BAIXA: llargs i complexos, frases llargues,llenguatge abstracte, subordinades i incisos massa llargs, excessives enumeracions, posar els mots importants al final i monotonia.
L’anàlisi dels texos va permetre extreure les pautes verbals associades a un tipus de llegibilitat i uns altes. Aquesta depenia de fets lingüístics objectius i mesurables. Segons el tipus d’escriptura , és a dir, un escrit d’oracions breus, mots corrents, tema concret,etc.,no presenta tantes dificultats com una altre de frases llargues i complexes, incisos, poca redundància, terminologia poc freqüent i contingut abstracte.
Els criteris per mesurar la llegibilitat varien segons l’autor. Els punts que es mesuren son: l’extensió del mot, el vocabulari bàsic, extensió de l’oració i grau d’interès i concreció.
EL LLENGUATGE PLANER
El llenguatge planer nopretén desvirtuar els textos tècnics o especialitzats, reescrivint-los amb una prosa correcta o fins i tot “vulgar”. És inevitable que una nova versió més planera canviï l’estil, la sintaxi i també el regusts i les connotacions de l’original.
És el moviment de renovació de la redacció desenvolupat als EUA a partir dels anys setanta amb el propòsit de promoure un estil planer per als textos públics.Al llarg dels anys 60 i 70 les associacions de consumidors dels EUA van adonar-se’n que tots els escrits important com eren les lleis, normes, assegurances, impresos etc, estava escrit en un llenguatge massa sofisticat i complicat per tant era difícil d’entendre per a moltes persones. Es per açò que van demanar al govern que tots aquestos escrits de gran importància estigueren escrits en unllenguatge més planer per a facilitar la comprensió per part dels ciutadans. Com conseqüència apareix un moviment de renovació de la redacció conegut com “Moviment del llenguatge planer”.
Per altra part, en lo referent al terreny lingüístic s’ofereixen diverses novetats que són una definició de prosa entenedora, recerca específica sobre les dificultats de comprensió dels textos tècnics i...
L’autor fa referència al començament del seu ensenyament on el saber era una cosa absoluta, objectiva i independent dels humans.
Amb el pas el temps es va adonar que el saber no és al marge, l’anem construint nosaltres al llarg de la historia amb l’aportació de tots.
Per escriure aquest manual d’escriptura es bassa en lingüístics anglosaxons com són per exempleThomas Carlyle i Herbert Spencer, que van ser precursors de l’estudi de la redacció. També nombra autors nord-americans com Strunk i White que van escriure un manual de redacció amb regles de construcció de frases.
Per últim parla de les recerques obtingudes de França i de la bibliografia catalana, fent un repàs ràpid a la tasca d’actualització de la llengua que han endegat els darrers anys , iamb els que pretén l’autor es esbossar els estudis i la recerca on s’abeura la preceptiva de l’escriptura.
LA LLEGIBILITAT
La llegibilitat designa el grau de facilitat amb que es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit.
Podem distingir dos tipus:
1. LLEGIBILITAT TIPOGRÀFICA: Es centra en la percepció visual del text , comés la dimensió de la lletra, el contrast de fons i forma.2. LLEGIBILITAT LINGÜÍSTICA, és a dir, parla d’aspectes estrictament verbals, com la selección léxica o llargària de frase.
Les primeres recerques són dels anys 20 i 30 als EUA i es relacionen amb l’enfocamnet estadístic del llenguatge. Els cientifics van poder distingir entre dos tipus de textos, uns més llegibles (més fàcils, simples i ràpids d’entendre) i d’altres menys llegibles (querequereixen més teps d’esforç per al lector. El grau de llegibilitat depenia de fets lingüistics objectius i mesurables:
1. LLEGIBILITAT ALTA :curts i bàsics,frases curtes, llenguatge conc et, estructures que afavoreixen l’anticipació, presencia de repeticions, marcadors textuals, situació lògica del verb i variació tipogràfica.
2. LLEGIBILITAT BAIXA: llargs i complexos, frases llargues,llenguatge abstracte, subordinades i incisos massa llargs, excessives enumeracions, posar els mots importants al final i monotonia.
L’anàlisi dels texos va permetre extreure les pautes verbals associades a un tipus de llegibilitat i uns altes. Aquesta depenia de fets lingüístics objectius i mesurables. Segons el tipus d’escriptura , és a dir, un escrit d’oracions breus, mots corrents, tema concret,etc.,no presenta tantes dificultats com una altre de frases llargues i complexes, incisos, poca redundància, terminologia poc freqüent i contingut abstracte.
Els criteris per mesurar la llegibilitat varien segons l’autor. Els punts que es mesuren son: l’extensió del mot, el vocabulari bàsic, extensió de l’oració i grau d’interès i concreció.
EL LLENGUATGE PLANER
El llenguatge planer nopretén desvirtuar els textos tècnics o especialitzats, reescrivint-los amb una prosa correcta o fins i tot “vulgar”. És inevitable que una nova versió més planera canviï l’estil, la sintaxi i també el regusts i les connotacions de l’original.
És el moviment de renovació de la redacció desenvolupat als EUA a partir dels anys setanta amb el propòsit de promoure un estil planer per als textos públics.Al llarg dels anys 60 i 70 les associacions de consumidors dels EUA van adonar-se’n que tots els escrits important com eren les lleis, normes, assegurances, impresos etc, estava escrit en un llenguatge massa sofisticat i complicat per tant era difícil d’entendre per a moltes persones. Es per açò que van demanar al govern que tots aquestos escrits de gran importància estigueren escrits en unllenguatge més planer per a facilitar la comprensió per part dels ciutadans. Com conseqüència apareix un moviment de renovació de la redacció conegut com “Moviment del llenguatge planer”.
Per altra part, en lo referent al terreny lingüístic s’ofereixen diverses novetats que són una definició de prosa entenedora, recerca específica sobre les dificultats de comprensió dels textos tècnics i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.