La negació de l’holocaust quins són els límits de la intervenció legítima de l’estat segons aquesta doctrina? èmfasi en el pensament de carl shmitt.

LA NEGACIÓ DE L’HOLOCAUST

Quins són els límits de la intervenció legítima de l’estat segons aquesta doctrina? Èmfasi en el pensament de Carl Shmitt.

Molts autors parlen sobre quines intervencions són legítimes per part de l’estat. Un exemple pot ser el dels liberals, que exposen un marc nou format de regles i lleis, interposant l’objectiu econòmic sobre lo polític i deslegitimant percomplert la violència. No és aquesta, però, la visió que ens interessa. Durant els anys 30 i fins al 1945, a l’Alemanya nazi es va donar el fenomen antisemita conegut com l’holocaust on milions de jueus van ser tancats en camps de concentració i exterminats com a termites. Aquest, és un fet històric evident, però tot i així, alguns autors neguen aquesta etapa de la història o legitimen aquesta actuacióde la dictadura hitleriana com pot ser David Irving.

En aquest assaig, però, ens centrarem en la concepció de Carl Schmitt, un teòric amb tendència nazi, que té sobre l’estat i la seva actuació. Sobre Schmitt, el primer que cal saber, és la distinció binària que fa entre totes les dimensions d’una societat, i per tan, quan parla de política, parla del binomi amic – enemic. Schmitt no consideral’enemic com a algú lleig i dolent, sinó com a aquell que està en contra del seu pensament. Schmitt veu l’estat com una maximització del poder, i en relació, parla de la perillositat de l’home i de les imprevisibles accions que això comporta en a l’estat. Schmitt creu que s’ha d’eliminar aquest concepte de perillositat, ja que aquesta discontinuïtat no es pot anticipar. Així, Schmitt parla deposar parèntesis en les ideologies i basar l’estudi de la societat en els fenòmens que ocorren i són visibles, no basant-se en la investigació causal. Per tant, i tornant al binomi de lo polític, Schmitt es refereix a les comunitats i al conflicte entre comunitats, on aquest enfrontament (imprevisible) no es pot analitzar. Segons Schmitt aquest efecte de discontinuïtat és el que fa entendre lapolítica i per tan la intervenció de l’estat. Segons Schmitt, també hi ha períodes en què la política és entesa per regles, però aquests són limitats i la irrupció de la violència és sempre possible.

A diferència de Max Webber, que definia l’estat com a monopoli de la violència legítima, per a Schmitt s’ha d’entendre com el monopoli de la decisió última. Webber, entenia l’actuació violenta dins d’unesregles, però per a Schmitt això nega el que és essencialment polític. Ell creu que per salvar la vida comunitària s’ha de tenir el poder i la capacitat necessària per enfrontar-se a l’enemic. L’estat no pot ser entès com un estat de dret, en el moment de la discontinuïtat, l’estat ha d’actuar com a individu. Per altra banda, a diferència de Marx, per a Schmitt no hi ha l’existència d’un progrés,sinó que directament es dóna el conflicte. Schmitt desmenteix l’ús de la raó marxista i hegeliana i les regles liberals a l’hora de la discontinuïtat i el conflicte, i veu com a única opció directa, el conflicte, sense tenir en compte la dialèctica. Lo polític és essencial respecte a altres activitats humanes, ja que aquestes, venen donades precisament per lo polític.

Schmitt per altra banda,critica la concepció dels drets humans en l’estat de dret. Per a Schmitt, els drets humans entesos com a una moral universalista són una il·lusió i representen un pur camuflatge a la realitat política ja que no accepten el conflicte i per a Schmitt, aquesta acceptació és bàsica per entendre la societat. Per a Schmitt, la fundació de la política envers a aquests drets humans i no envers al conflicteés una perillositat ja que aquesta idea universalista dels drets humans tendeix, segons Schmitt, a intensificar la violència. El fet d’establir una humanitat tancada pot representar una deshumanització. El fet de desfer-se d’aquests drets, fa que una societat pugui tractar el seu enemic com un animal, un “sub-humà” fora de l’esfera humanitària perversa. Aquest fet es dóna en el tracte, un...