LA PSICOMOTRICITAT

Com ja heu vist la psicomotricitat pot ser entesa com una rea de coneixement que sencarrega de lestudi dels fenmens que han de veure amb el moviment corporal i el seu desenvolupament. Per no es tracta nicament de centrar-nos en el per qu daquest moviment o dels seus problemes, sin que a partir dassegurar el correcte desenvolupament de la motricitat creiem que es poden afavorir altres capacitatsde lindividu que han de veure amb aspectes cognitius o emocionals. Aix s aix perqu s complicat entendre a lindividu des duna perspectiva nica o excloent. Suposarem que un correcte desenvolupament en lrea emocional ajudar a un correcte desenvolupament en larea cognitiva i motor i a la inversa. Treballar la psicomotricitat, per tant, ens ha dajudar a assegurar el progrs en altres rees deldesenvolupament hum i a linrevs. CONTINGUTS DE LA PSICOMOTRICITAT Per treballar aquesta vessant del desenvolupament hum no es fa des dun buit conceptual. Hi ha tota una srie daspectes concrets que cal integrar dins de la prctica psicomotriu, duna manera ms o menys evident, que ens ajuden a valorar si el procs de desenvolupament est sent el correcte o si hi ha dificultats. 1.- LESQUEMA CORPORAL. Laconstrucci de lesquema corporal implica la comprensi per part de lindividu de lexistncia del seu cos i de les relacions que sestableixen entre les diferents parts dell. Aquesta comprensi resulta importantssima tamb per a lestabliment de relacions socials, que en darrera instncia poden ser enteses tamb com relacions entre cossos. Lesquema corporal integra en la seva definici a les rees motrius,socioafectives, del llenguatge i cognitives. All normal s que les rees avancen de manera homognia amb poques dissonncies entre elles aix s aix perqu en realitat unes depenen de les altres i la fisicitat del propi cos no pot ser separada de les emocions que aquest sent o dels processos de percepci i anlisi en qu es veu immers. Definicions Per a Vayer, la definici de lesquema corporal seria lorganitzaci deles sensacions relatives al propi cos en relaci a les dades del mn exterior. Aix implica Percepci i control del propi cos. Comprensi daquest com duna unitat. Equilibri postural. Assoliment de la lateralitat. Independncia dels diferents segments en relaci al tronc. Domini de pulsions i inhibicions. El que suposa el control psicotnic i de la respiraci i que, especialment, no pot ser separat del progrscognitiu i emocional. Per a Livre i Staes lesquema corporal s el coneixement i la conscincia que un individu t de si mateix en tant que sser corporal Que pot comprendre els propis lmits en lespai. Les possibilitats motrius. Les possibilitats dexpressi corporal. Percepcions de les prpies parts del cos. Coneixement verbal daquestes. Capacitats de representaci del propi cos. Le Boulch entn queaquest esquema corporal s una intuci global o coneixement immediat del nostre cos, tant en estat de reps com de moviment, en funci de la relaci entre les seves parts i, fonamentalment, en relaci amb lespai i els objectes que ens envolten. Wallon en el mateix sentit expressa que lesquema corporal s una necessitat que es constitueix segons les necessitats de lactivitat. No s una dada inicial ni unaentitat biolgica o psquica. s el resultat i la condici de les relacions entre individu i medi. ETAPES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LESQUEMA CORPORAL Hi ha vries consideracions al respecte. En el llibre de text de Pons i Roquet-Jalmer podem consultar les classificacions de Vayer o de Le Boulch. Nosaltres anem a veure les quatre etapes de Garca Nez i de Fernndez Vidal. 1. Dileg tnico-postural Primersmesos de vida es posen les bases de la construcci del fons tnic del xiquet. Els primers moviments daquest sn reaccions a lentorn en un context de comunicaci emocional, molt sovint dins del procs de desenvolupament de laferrament. Postura i equilibris responen a la necessitat (i possibiliten) de comunicar emocions i adquirir aprenentatges. La qualitat dels intercanvis posturals (i per tant una...