PSICOMOTRICITAT

LA PSICOMOTRICITAT EN











L’EDUCACIÓ INFANTIL




ÍNDEX
1. Recerca pàg 2-6

2. Fitxes pàg 7-28
2.1. To Muscular i Control postural pàg 8-12
2.2. Estructuració de l’espai pàg 13-15
2.3. Control de la respiració pàg 16-20
2.4. L’esquema corporal pàg 21-22
2.5. Estructuració del temps pàg 23-28

3. Circuit de Psicomotricitat

4. Bibliografia

1.RECERCA
Quèés la Psicomotricitat?

La psicomotricitat és una tècnica que tendeix a afavorir el domini del moviment corporal, la relació i la comunicació que el nen/a estableix amb el món que l’envolta. És una activitat adreçada als nens entre zero i sis anys perquè puguin desenvolupar-se com a persones, tant en l’àmbit cognitiu com en el físic, a través del joc.
La psicomotricitat parteix de que en totaacció del nen/a s’articula la seva afectivitat, els seus desitjos i les seves possibilitats de comunicació.
La psicomotricitat és una àrea del coneixement que s’ocupa de l’estudi i la comprensió, dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el desenvolupament, desenvolupant d’aquesta manera les capacitats individuals a partir del moviment i l’acció.
Durant els anys 60 es va desenvoluparla teoria i la tècnica de la psicomotricitat aplicades a l’educació. Grans autors com Freud, Wallon i Piaget varen treballar en el desenvolupament i en la maduració psicològica dels infants.
Durant els anys 70 tots els estudis teòrics es portaren a la pràctica en els centres escolars. Abans les escoles s’havien centrat en els continguts curriculars, tenint en compte que es considerava que elsaspectes motors dels infants es treballaven fora de l’escola (amb la família, al carrer, a les places, als parcs i solars...). Avui en dia, amb el canvi de vida social, l’entorn urbà i els perills que això implica, no facilita el treball motor dels infants en els espais exteriors, fomentant així l’ús de la psicomotricitat com una eina fonamental per al desenvolupament integral de l’infant.
Enl’educació infanti, aquesta especialitat, pretén oferir elements, materials i/o simbologies per al descobriment del propi cos i de les possibilitats motrius, cognitives i socio-afectives i així, a poc a poc, el nen va desenvolupant la seva identitat i autonomia personal.
En els objectius generals que pretén la psicomotricitat en l’infant trobem entre altres:
Obrir els nens/es a la comunicació
Estimularla capacitat representativa o simbòlica
Potenciar la seva capacitat creativa
Accedir al pensament operatori
Estimular la capacitat sensitiva
Educar la capacitat perceptiva
Prendre consciència del propi cos en repòs i en moviment
Dominar l’equilibri
Els continguts de la psicomotricitat són:
L’esquema corporal
El control tònic
El control respiratori
El control postural
La lateralitzacióL’estructuració del temps
L’estructuració de l’espai
El control pràxic

També destacar que, el joc espontani té una importància cabdal en la pràctica psicomotriu, juntament amb un treball dinamitzador i orientatiu per part de l’educador.
En definitiva, en la psicomotricitat el cos de l’infant pensa i actua.

La figura de l’educador en la Psicomotricitat:

L’acció dels educadors durantla sessió psicomotriu es limita a una preparació prèvia dels espais i materials, a un ritual d’entrada i conversa de gran grup, a una presentació dels espais, a unes reflexions sobre seguretat i normes, i a un recull de pensaments i experiències al final de la sessió.
Es tracta de fer de mediador, d’ajudar als alumnes a que coneguin millor les seves capacitats, les seves sensacions i lesreaccions espontànies i puguin així valorar el plaer sensoriomotor i el plaer del moviment amb grup.
Realitzant una funció dinamitzadora, és la que fomenta el vincle afectiu de seguretat i confiança perquè el nen pugui expressar-se amb llibertat i intervenir en moments puntuals.
Ha de jugar amb el contrast de :
Llibertat i directivitat, augmentant les fases de llibertat a mesura que es van fent...