Marbury vs Madison

*DUALISME EPISTEMOLÒGIC
Quan Plató parla de dualisme epistemològic principalment te en compte dos nivells de saber, un més fosc que l’altre. Així podrem distinguir:
-El coneixement científic o episteme: Es un nivel superior del coneixement i dona un saber sobre la realitat intel.ligible. És un saber clar, objectiu, veritable… Per a Plató aquest tipus de saber es el que ens proporciona unconeixement autèntic de la realitat. Per a aconseguir aquest coneixement caldrà dirigir l’ànima cap allò inmaterial i abstracte. En aquest tipus de coneixement trovem el coneixement deductiu i el coneixement inductiu. La Font d’aques tipus de saber és la inteligencia.
-L’opinió o doxa: És un grau de saber inferior al coneixement. Es un saber fosc, subjectiu, relatiu i canviant. Per a Plató aquesttipus de saber no ens proporciona una saber real sobre la realitat ja que no podem tindre un coneixement veritable sobre algo que esta en continu canvi. En aquest nivel de saber podem dividir en imaginaciò i creencies. La Font d’aquest tipus de saber són els sentits.
A més Plató parla de la dialéctica com a mètode del coneixement. La dialéctica per a Plató és el únic proces capaç d’oferirnos unconeixement autèntic. Aquest és el mètode per arribar al coneixement de les Idees. És un procés per el qual l’ànima recorre desde la part fosca interpretat com la ignorancia a la part de la llum interpretada com la intel.ligència. Proces pel qual l’anima passa del món sensible al món intel.ligible. I per últim és un mètode que parteix d’hipòtesis que no les pren com a veritats definitives sino que lespren com a supósits.

Símil de la línea.
En el dualisme epistemològic Plató parla del Símil de la línea, l’objectiu d’aquest és mostrar l’existència d’una gradació d’objectes segons una escala que va de menys real a més real. En aquest es dibuixa un línea, la part inferior representa el món sensible i la superior el món intel.ligible. El segment del món sensible se dividix en dos parts, lapart inferior correspon a les imatges i la part superior es troven els éssers naturals i artificials. Després el segment de la part intel.ligible se dividix també en dos parts, la part inferior es troven els objectes o entitats matemàtiques que aquestes són simples copies de les Idees, i la part superior es troven les idees, que representen el màxim grau de realitat.
Plató distingueix dos nivellsd’opinió, un inferior al que anomena conjetura que és l’estat mental més fosc de la veritat i un nivell superior de l’opinió al que anomena creença i es un poc més clar.
Aixi com Plató distigueix dos nivells d’opinió també distingueix dos nivells de coneixement. El primer es la dianoia i el segon es la noesis aquest és el nivel mental del filòsof quan ha assolit el coneixement de les Idees.

Mitede la Caverna
Plató dins del dualisme epistemològic també parla del Mite de la Caverna. Aquest consistix en;
Amb el Mite de la Caverna Plató pretén mostrar l’estat en que es trova la humanitat. Així els presoners represesnten la humanitat, creuen que saben i són feliços en la seua ignorancia. La funció principal del Mite es exposar el procés que ha de seguir l’educació del filòsof governant,aquest respresentat per el recorregut del presoner alliberat desde l’interior de la Caverna fins al exterior. El procés per a arribar al exterior i al coneixement de la Idea de bé es costos i representa la escarpada pujada per a exir de la Caverna. Una vegada fora de la Caverna s’aconseguix el coneixement de lo real i una vegada aconseguit aquest el presoner haurà de tornar al món sensible, per aocuparse dels assumptes humans i de la política.




*DUALISME ANTROPOLOGIC.
En aquesta part, Plató te una concepció dualista de l’esser humà anomenat dualisme antropològic. Plató considera la unió del cos i l’ànima com a purament accidental.
-Lànima: És la part inmortal i inmaterial. Ella forma el nostre ser, allò que dona moviment i vida al cos. Plató entén l’anima com un principi del...