Marchesi Álvaro, Controversias En La Educación Española,

PAC2-

1- Explicar els paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY”
( responsivitat i rendició de comptes ) i comentar les relacions que s’estableixen entre ells.
Analitzar la L.O.D.E. , L.O.G.S.E. i L.O.E. respecte com s’hi reflecteixen els diferents components dels paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY” ( descentralització , democratització , obertura als agents , autonomia decentres, qualitat , avaluació ).Teniu els dos paradigmes i els seus components definits i explicats a l’apartat 2 del mòdul 3 .
L'extensió, profunditat i importància de les funcions que realitzen els sistemes educatius han motivat l'aparició de dues actituds que expressen les expectatives de la societat respecte dels mateixos: el paradigma responsiveness, i el paradigma accountability. Per alparadigma responsiveness la preocupació major d'una política educativa està en la seva capacitat de donar resposta a les necessitats de l'entorn. En conseqüència es proposa: la descentralització és a dir des d’una regionalització fins a una desconcentració del poder, des de concedir poders a les autoritats locals fins a fer el mateix amb els centres escolars., superar els desajustaments qualitatius iquantitatius existents entre l'oferta educativa i la demanda. El recurs als agents econòmics és avui vist com imprescindible, especialment en els nivells i cicles educatius, on els joves són més a prop del mercat laboral, és a dir, en la formació professional i en l’educació superior. En ambdós, l’Estat no sols ha acceptat de bon grat la participació dels agents econòmics en detriment d’algunes deles seves competències, sinó que s’ha vist obligat a fomentar-la suportant sovint i, almenys en aparença, un cost econòmic, generalment en termes de desgravacions fiscals i, per tant, de reducció d’ingressos de l’Estat. A tot arreu, una dels qüestions més importants és com aconseguir un sistema de formació que inclogui mecanismes d’autoregulació per fer possible la seva adequació contínua alscanviants necessitats de l’entorn econòmic. L'autonomia dels centres escolars tant en l'ordre financer com en els de gestió i, especialment en el curricular hi ha una gran varietat de concepcions. És pot parlar d’una autonomia econòmica i financera quan és tracta que cada escola administri i gestioni els recursos que mobilitza. Una altra lectura és la qual posa èmfasi a la capacitat de crear equipsdocents cohesionats; és tracta de l’autonomia de plantilles. Finalment, està també l’autonomia curricular, la qual garanteix la possibilitat d’ordenar el projecte curricular de cada centre d’acord amb els necessitats particulars del context al qual serveix, tal com els interpreta la mateixa comunitat educativa.. La descentralització que suposa l'aplicació d'aquest paradigma fa més necessari elcontrol i l'avaluació que definirem com el judici que s’emet sobre una dada amb referència a un valor. L’avaluació del sistema educatiu és, per tant, un judici que és fa dels seus resultats respecte d’un valor, que pot ser econòmic, social, cultural o polític.. Aquesta és la tesi fonamental de l'altre paradigma emergent, Acountability, que significa, en resum, la capacitat de rendir comptes. podríemdefinir la qualitat com un estàndard de mode d’actuar que donarà com a resultat el producte volgut. Per tant, referir-se a la qualitat és, habitualment, fer servir aquest concepte com a unitat de mesura de l’excel·lència, que els coses i les persones siguin el que han de ser i facin el que duen fer i s’espera d’elles d’acord amb la seva naturalesa. Una educació de qualitat serà, doncs, una educacióque compleix amb el que s’espera d’ella. El debat sobre l'avaluació externa i interna del sistema educatiu s’ha anat intensificant. Les qüestions principals del mateix com aspectes a avaluar són les següents: els standars de rendiment del sistema educatiu; el curriculum (qué ensenyar, en quina edat, amb quin grau d'especialització, quant temps, amb quina organització; els mètodes i les finalitats...