Material didàctic per a la resolució de conflictes interculturals.

MATERIAL DIDÀCTIC PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES INTERCULTURALS.

INTRODUCCIÓ.
Conflicte.
Un conflicte humà és una situació en què dues o més individus o grups amb interessos contraposats entren en confrontació, oposició o emprenen accions mútuament antagonistes, amb l'objectiu de neutralitzar, danyar o eliminar a la part rival -fins i tot quan tal confrontació no sigui física osigui solament de paraules- per aconseguir així la consecució dels objectius que van motivar aquesta confrontació.

Entenem el conflicte com una “discrepància d'interessos o necessitats entre dues o més parts”. El conflicte és inherent a les persones, dit d'una altra manera, persones diferents que conviuen tenen necessitats discrepants. Per això, un conflicte intercultural seria el fruit de lacontraposició de necessitats basades en les diferències culturals.

És important que siguem conscients que no tot conflicte entre persones de cultures diferents representa un conflicte intercultural, sinó que, sovint, només es tracta d'un conflicte interpersonal. És necessari, doncs, aprendre a treballar amb la diversitat, més enllà de les arrels culturals, perquè la simple coexistència puguiresultar una convivència solidària.

Per tot això, hem d’aprendre a mirar el conflicte com una oportunitat de canvi, com una oportunitat d’aprenentatge. Per aconseguir-ho, el primer que hem de fomentar és que els alumnes s’apropin al conflicte amb una actitud positiva i d’escolta activa, amb una voluntat de conèixer les opinions dels altres i amb un sentiment cap a cerca de solucions satisfactòriesper a les dos, o més parts, implicades. S’han de veure com una oportunitat d’aprenentatge d’altres maneres de pensar i d’altres cultures.

Mediació.
La mediació és una forma de resoldre conflictes entre dos o més persones, amb l'ajuda d'una tercera persona imparcial: el mediador. Els mediadors poden ser alumnes, o professors. No són jutges ni àrbitres, no imposen solucions ni opinen sobre qui téla veritat, la qual cosa busquen és satisfer les necessitats de les parts en disputa, regulant el procés de comunicació i conduint-ho per mitjà d'uns senzills passos en els quals, si les parts col·laboren, és possible arribar a una solució en la qual tots guanyin o, almenys, quedin satisfets.

Experiències com aquestes s'estan duent a terme actualment en alguns centres educatius i, més enllà dela solució als problemes interpersonals, la qual cosa promouen és un model de convivència més pacífic.

La mediació és voluntària, confidencial i està basada en el diàleg i és molt útil per resoldre conflictes relacionats amb les diferències culturals, tant presents a les nostres escoles avui dia.

Les principals habilitats que haurem de desenvolupar als alumnes per que siguin capaces de dura terme una mediació són:

1. Escolta activa.
2. Estructurar
3. Posar-se en lloc de l'altre
4. Missatges en primera persona

Coneixement Vs Prejudicis.
Majorment, els conflictes interculturals que hi trobem a l'aula tenen como base el desconeixement per part de l'alumne envers altre cultures, el qual els deixa apropar-se a aquestes amb prejudicis en compte de amb veritables raons per estaren contra.

És per això, que considero important a l'hora de afrontar qualsevol conflicte intercultural, interessar-nos per les tradicions, cultures, maneres de fer, costum, etc de les diferents cultures que hi interactuen a l'aula.

FONAMENTACIÓ.
A les aules de l'ESO hi ha un gran nombre d'alumnes immigrants que s'han incorporat a l'escolarització a edats avançades. Els alumnes de l'ESO noestan acostumats des de la seva infància a tractar amb alumnes procedents d'altres cultures, com si que ho estén els que ara fan educació primària. Per molts d'ells, és nova aquesta situació i s'enfronten a ella amb rebuig, fruit del seu desconeixement i dels prejudicis dels que parteixen.

Aquesta edat és difícil per si mateixa, amb l'adolescència i tots els canvis que comportan la pubertat....