PAC1 DESEN DEFINITIVA

APARTAT 2: SÍNTESI DEL DEBAT
A mode de síntesi, tenint present els autors que hem treballat, ens trobem davant de dues vies per explicar el desenvolupament del nen salvatge -Víctor-: la prima parteix d’una visió cultural i la segueixen Vygotski (Teoria Sociocultural) i Bronfenbrenner (Teoria Ecològica) i la segona parteix d’una base biològica i la segueixen Piaget (Teoria Genètica) iBertanlanffy (Teoria de Sistemes).
Basant-nos en la primera via, aquesta postula davant que els processos d’aprenentatge estan regulats per la cultura i societat en la qual creixem. Per aquesta raó, el nen salvatge, immers en un bosc aïllat d’altres humans mancava de patrons de comportament pròpiament humans, les seves “normes de convivència” eren animalístiques i poc racionals. Vigotsky conclou que la vidapsíquica de l’infant s’inicia quan s’esdevé la comunicació amb l’adult, la qual, es dur a terme per mitjà de signes i instruments. Així doncs, el fet de comprendre aquests signes i instruments: el llenguatge, és bàsic per al desenvolupament de l’infant. Per tant, la diferència entre les conductes disruptives del nen en el bosc i el comportament del nen un cop sotmès a pràctiques educatives amb elDr. Itard és l’adquisició de funcions psíquiques superiors. Bronfenbrenner completa aquesta afirmació afegint que els àmbits que envolten a les persones actuen sobre el seu desenvolupament. Els àmbits són contextos plens d’experiències, i els més significatius per promoure són la família i l’escola (microsistema); des d’aquesta premissa s’explicaria la mancança d’activitats típiques humanes il’adquisició de rols socials: fins que no pateix la transició ecològica del bosc a la família no permet avançar en el seu desenvolupament. Concloent, doncs, el desenvolupament humà és producte de la interacció del subjecte amb l’ambient.
Per la segona via proposada, per contra, el desenvolupament humà rau en motivacions intrínseques de l’individu, el Víctor, construeix el seu coneixement com un procésde maduració natural sense tenir presents els factors socials. Però, com s’organitzen aquests coneixements? Piaget apostà pels esquemes d’acció (accions pures), aquests permeten l’adquisició i l’estructuració del pensament i s’adquireixen per mitjà de l’assimilació i l’acomodació. Així doncs, entenem que el Víctor al bosc motivat per l’instint de sobreviure es crea els seus esquemes d’accióacomodant-los al seu nou entorn per a poder sobreviure. I un cop canvia d’entorn, ha de modificar els esquemes d’acció; el repte del Dr. Itard és que el nen assimili i acomodi noves estructures de pensament les quals encaixin amb la socialització humana. En la mateixa línia, Bertanlanffy, parla d’adaptació al lloc d’adaptació i acomodació: el nen, com a sistema obert, s’haurà d’adaptar al nou entornmodificant el seu nínxol ecològic (esquemes) rebent un ampli conjunt de pertorbacions (estímuls -accions-). Llavors, el Dr. Itard pretén dotar el nínxol ecològic del nen, del component social que li ha mancat i afavorir així la continuïtat de desenvolupament adequat del Víctor. Concloent, doncs, des d’aquesta via l’aprenentatge es dur a terme quan s’esdevé una transformació en les estructurescognitives de l’individu.


APARTAT 3: DESENVOLUPAMENT, EDUCACIÓ I CULTURA
Hi ha alguna relació entre el desenvolupament psicològic i l'educació? Com influeix la cultura (i el interacció directa) en els processos de desenvolupament? Quin paper té l'educació en el desenvolupament i l'evolució de les persones?
Per tal de respondre les preguntes prèvies, en el següent article, ens trobem davant de dueslínies de debat: La primera, qüestiona la relació entre desenvolupament i educació, si més no, amb educació formal. I la segona, en canvi, aposta per una relació estreta entre desenvolupament – educació (immergida en la cultura i societat).
Seguint la línia cronològica, els primers estudis quant a la relació posterior, van estar encaminats per la psicologia evolutiva amb el concepte comú de...