pupurri habilitats socials



FONAMENTACIÓ
Els éssers humans, com a éssers socials que són, passen gran part del seu temps interactuant amb els seus semblants . La qualitat i la naturalesa d'aquestes interaccions determinaran freqüentment moltes facetes de la vida. Les relacions interpersonals juguen un paper fonamental no només per progressar professionalment , casar-se o gaudir de les estones de lleure, sinó que tambéserveixen com a amortidors de molts cops proporcionats pel discórrer de la vida i com a ajuda per a una més ràpida recuperació de molts trastorns psicològics.
Caballo, Vicente E. (1991) exposa que no hi ha comportaments “correctes” universals, sinó diferents enfocaments de conducta segons la persona i la situació. Així doncs, podem dir que una conducta és socialment hàbil quan a partir de laseva aplicació s’aconsegueixen unes conseqüències positives per l’individu.
Linehan citat per Caballo, Vicente E. (1991:4) classifica aquestes conseqüències segons la seva eficàcia:
Eficàcia per aconseguir els objectius marcats.
Eficàcia per mantenir i/o millorar les relacions amb les altres persones.
Eficàcia per mantenir una bona autoestima.
Els components de les Habilitats Socials són:Principalment s’adquireixen a través de l’aprenentatge, a partir de l’observació de les conductes socials, posterior imitació i assaig d’aquestes. També es poden aprendre amb la recerca d’informació.
Estan formades per comportaments verbals i no verbals, específics i discrets.
Es tracta d’un conjunt d’iniciatives i respostes efectives i apropiades al context i situació on es desenvolupen.Suposen un augment de la interacció i reforçament social.
Són recíproques per naturalesa i suposen una correspondència efectiva i apropiada.
La seva pràctica està influenciada per les característiques del medi i l’entorn. Els factors personals com l’edat, sexe, estatus social afecten la conducta social dels subjectes.
Tant el dèficit com l’excés de la conducta social en els subjectes podenser causa d’intervenció per a la millora d’aquesta.
Quan es parla d’habilitats socials, moltes vegades pensem en la conducta assertiva. L’assertivitat, és un tipus d’habilitat social, la qual permet a l’individu dur a terme un comportament que s’adequa i adapta al context. Aquesta habilitat permet a l’individu poder expressar el que pensa, sent, creu i necessita en cada situació sense ofendre nimolestar als demés. La conducta assertiva, permet a les persones poder interactuar des del diàleg, la confiança i el respecte, aconseguint així un cercle social el qual proporciona al subjecte un benestar i satisfacció personal.

La comunicació.
En el moment que les persones decidim viure en societat és perquè hi ha una necessitat d’interacció i relació. La comunicació, es l’eina que enspermet aquesta construcció de vincle social. Si anem a buscar el significat etimològic de la paraula comunicació, trobem que comunicar ve del grec communis, que vol dir compartir, posar en comú. Així doncs, perquè hi hagi comunicació hi ha d’haver un conjunt d’elements perquè sigui possible aquest intercanvi d’informació. Els elements necessaris perquè hi hagi comunicació són:
1. L’emissor: subjecteo objecte que transmet el missatge.
2. Receptor: subjecte que rep el missatge.
3. Missatge: és el contingut del que es vol transmetre, és la informació.
4. Codi: llenguatge que s’utilitza ( paraules, gestos, símbols,…)
5. Canal: és el medi i/o el mitjà per on s'emet el missatge.
6. Context: situació en la que es produeix la comunicació.
Paul Watzlawick, va ser un dels principalsautors de la Teoría de la comunicació humana i del constructivisme radical. En la seva teoria parla de 5 axiomes de la comunicació. Parla de que en l’acte de la comunicació hi ha presents 5 fets els quals mai hi són absents. Aquests són:

1. És impossible no comunicar-se: tot comportament humà es una forma d’expressió i per tant de comunicació.
2. Tota comunicació té contingut i un nivell de...