T1 PRESOCRÀTICS I SÒCRATES

1. L'ORIGEN DE LA FILOSOFIA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES
1.1 El pensament racional: la filosofia com a resposta a la recerca del sentit
Al segle VI aC va aparèixer a la polis jònica de Milet un grup de pensadors que inauguraren una nova manera de reflexionar sobre la naturalesa, la qual prengueren com a objecte d’investigació sistemàtica: era el naixement de la filosofia.
La filosofia va néixercom una crítica al mite, però amb una actitud tan ambiciosa en els seus desitjos explicatius com aquell. Els primers filòsofs buscaven resposta a les preguntes sobre l’origen del món (cosmogonia), i els fenòmens meteorològics, sense haver d’acudir ni al mite ni a les explicacions donades per les teogonies antigues.
Del primer que tenim evidència en aquestes explicacions és de l’absènciad’elements sobrenaturals. No s’anomena cap divinitat i tot s’explica per l’acció de la pròpia naturalesa (naturalisme). No hi ha res que no sigui naturalesa i, per tant, tot el que s’hi esdevingui s’haurà d’explicar des d’aquesta, des de la seva estructura i el seu ordre. On abans es feia referència a déus, ara hi trobem qualitats (el que és calent, el que és fred, etc.) o elements naturals (el foc, l’aire,la terra, etc.) que interactuen entre si (processos naturals).
L’explicació apareix no ja com un discurs revelat, sinó com a fruit d’una indagació racional (racionalisme) que és el resultat de la combinació de l’observació de la naturalesa (sentits) i la reflexió racional a la recerca de les seves regularitats (aquells fenòmens que es repeteixen sempre de la mateixa manera).
L’origen i lanaturalesa de les coses ja no segueixen un model en el qual es comprenen com si fossin fruit i reflex de les relacions entre uns déus arrossegats per un comportament capritxós (arbitrarietat), sinó que s’expliquen prenent com a model el comportament del que quotidianament podem observar en la naturalesa i que sembla mostrar un ordre que sempre es repeteix, que sembla que és així i no pot ser d’una altramanera (necessitat).
Els primers filòsofs es van enfrontar a una tasca summament complicada ja que tenien la dificultat de partir de zero en aquesta nova manera d’explicar les coses. No obstant això, van aguditzar l’enginy per intentar explicar, des d’aquestes noves bases, no solament l’origen o la formació de l’univers, sinó també tant els esdeveniments quotidians com els que són excepcionals.Podem concloure, per tant, que en aquest pas del mite al logos, com models de comprensió de la realitat (paradigmes), els déus són substituïts pels elements naturals (que són concebuts abstractament) i el model antropomòrfic, que feia dependre tots els fenòmens i esdeveniments de la seva voluntat (aritrarietat), és substituït per unes lleis (necessitat) que fan intel·ligibles (donen explicacióracional) l’ordre de la naturalesa i l’univers.
1.2 El problema de la naturalesa i del coneixement en els presocràtics
Una de les preguntes fonamentals que guia tot el desenvolupament de la història de la filosofia occidental és la pregunta per la realitat: Què és la realitat? Quins elements la componen i quines característiques tenen aquests? La primera pregunta, de caràcter general, la respon lametafísica. Quan intentem concretar més, com en la segona pregunta, ens situem en el terreny de l’ontologia.
La pregunta sobre què és la realitat, els primers filòsofs la van respondre amb la paraula physis (naturalesa). Atès que li atribuïen un sentit diferent del que té per a nosaltres actualment, haurem de conèixer els diversos significats que li van atorgar.
1.2.1 El concepte de physis
Què entenienper naturalesa (physis) els primers filòsofs? Podem destacar-ne tres sentits diferents:

1. La physis com el conjunt de la naturalesa.
Un primer sentit fa referència a la naturalesa en la seva accepció més general: com el conjunt de les coses que no han estat produïdes per l’ésser humà. L’àmbit del que és natural s’identifica aquí amb la totalitat del Cosmos.
Però etimològicament, el...