Adad

La noción de implicatura de Grice

Cuando decimos cosas no solo estamos comunicando algo, también estamos dando a entender. La persona que recibe el mensaje tiene que entender algo diferente a losque se ha dicho. Ahí entra en juego el componente altamente inferencial. Este componente tiene que ver con los supuestos que hace el interlocutor para entender lo que se dice de una forma no directa.1. LA PERSPECTIVA PRAGMÀTICA

L’ús del llenguatge és una acció col•lectiva. Cal intentar coordinar la nostra perspectiva única amb la perspectiva de l’altre.

Clark: la comunicació no es dónaen el buit, no és una acció aïllada; la comprensió i la producció del llenguatge no és només el resultat d’una acció individual. Context comunicatiu.

1.1. La proposta de Grice

Les contribucionsal diàleg han de ser apropiades, correctes, clares, intel•ligibles, plaents.

Grice planteja:

a) Que la comunicació és una activitat cooperativa, i
b) Que els parlants s’ajusten a unsestàndards de conducta.

a) Comunicar és essencialment una activitat intencional i una activitat cooperativa

Un supòsit subjacent de la teoria és que la nostra espècie té una tendència natural deconceptualitzar qualsevol comportament en termes d’intencions, d’atribuir-li un caràcter intencional.

Principi de cooperació: un problema que ha de ser resoluble i que a més valgui la pena ser resolt.“Fes que la teva contribució a la conversa s’ajusti al que es demana, en el moment en
què es demana, d’acord amb l’objectiu o la direcció de l’intercanvi en què prens part.”

Implicatures: provenende la diferència entre el que es diu i el que es pretén comunicar. “La distinció entre el que realment es diu i el que s’implica (però no vincula) en dir el que es diu.” (Lyons). Són inferències quefem els parlants, a partir de coneixements diversos, i que permeten “omplir els buits” d’informació. Són una eina essencial en l’”estratègia del discurs mínim” perquè són una eina d’economització...