Alternativa Ies Pallejà

CONTA’M UN CONTE
[Dossier de treball]
Bloc 1

EL CONTE
Característiques i classificació.

Bloc 2

EL CONTE POPULAR: LA RONDALLA
Característiques i classificació.
Explicació d’un conte (Expressió oral).
Lectures: Les mentides de l’aranya (tradicional de Costa d’Ivori)
El sac misteriós o l’invent d’en Pamdenàs (tradicional català)

Bloc 3

TEMA I ARGUMENT
Conceptes i exercicispràctics.
Lectures: El gru-gru de Txing-lu
De porc i de senyor… (Joaquim Carbó)
Algú té un llumí? (Jaume Fuster)

Bloc 4

EL NARRADOR I EL PUNT DE VISTA
Conceptes i exercicis pràctics.
Lectures: El cas misteriós del Dr. Jeckyll i Mr. Hide (R. L. Stevenson)
Raspall (Pere Calders)

Bloc 5

ELS PERSONATGES
Classificació i descripcions.
Lectures: Descripció de Sherlock Holmes
El casmisteriós del Dr. Jeckyll i Mr. Hide (R. L. Stevenson)

Bloc 6

EL TEMPS NARRATIU I L’ESTRUCTURA
Estructura bàsica (Plantejament, nus i desenllaç).
L’ordre. El ritme narratiu.
Exercicis pràctics.

Bloc 7

EL TEMPS HISTÒRIC, L’AMBIENT I L’ESPAI
Teoria i pràctica.

Bloc 8

FEM UN CONTE?
Anàlisi d’un conte: Quieta nit i Nit de pau i bones festes (Pere Calders).
Tema. Esquema. Esborrany.El conte. Edició.

NOM ALUMNE/A:
CURS I GRUP:
Conta’m un conte (optativa de 2n d’ESO)
CURS 2012-2013
Professor: Jordi Piany
1

1. EL CONTE
El conte és una narració curta, escrita generalment en prosa, adreçada al públic infantil o adult
indistintament.
Hi ha contes procedents de la tradició oral transmesos de pares a fills, dels quals es desconeix
l’autor. Es tracta de: els contestradicionals, les rondalles o els contes de la vora del foc.
• Altres contes tenen autor i arriben a ser tan coneguts que reben el nom de contes
populars.
• També hi ha contes literaris, també d’autor, però de difusió més restringida i escrits per
ser llegits, a diferència d’aquells que s’escriuen per ser explicats.
Els contes narren una successió de fets ordenats cronològicament, però moltsovint també
presenten fragments descriptius i de diàleg.
D.CASSANY / LUNA / SANZ: Escriure 1
Anomena quins contes t’explicaven quan eres petit o petita; quins t’agradaven més?
Per què? Explica un conte de forma oral.

Altres consideracions sobre el conte: segons Gianni Rodari, «des dels primeríssims anys de
vida, el nen ha de tenir un instrument que l’ajudi a construir sòlides estructures ala seva
fantasia, a reforçar la seva capacitat d’imaginació».
Hem de concloure doncs, que el conte té la virtut d’estimular la fantasia i la imaginació.
Els contes, especialment els contes populars de cada país, també transmeten una sèrie de
coneixements, de tradicions i de maneres de dir i de ser i de pensar pròpies de la gent de cada
terra; no en va el conte popular s’ha anat fent a poc apoc basant-se en mites, tradicions i
creences d’uns llunyans avantpassats que transmetien les històries als fills, als néts, als
renéts, i així, generacions i generacions que han anat polint i perfilant aquella narració fins la
forma en què ens arriba a nosaltres, ja sigui de forma oral o bé de forma escrita.
Molts contes que tenen la mateixa base els trobem a diferents països i cultures, peròamb
petites diferències marcades pels trets propis de cada país o cultura segons la manera de ser
pròpia.
Els contes populars (Amades, Grimm, Perrault...) transmeten:
• una certa interpretació del món,
• un cert tipus d’humor,
• una certa màgia,
• les arrels profundes de la cultura,
• les creences de cada poble.
La missió essencial del conte és divertir i interessar, per tant, cal quecreï un clima d’alegria,
de màgia i d’interès davant de la narració.
També cal tenir cura de la base del conte: el llenguatge, que cal que sigui:
• correcte
• ric d’imatges
• lèxicament ric
• clar
Altres característiques del llenguatge del conte son la repetició d’estrofes i els jocs de paraules:
«Tres fadrins digodins pimpoladins... »
2

2. EL CONTE POPULAR: LA RONDALLA
Fa molts,...