Amor

Com podria explicar amb les meves pròpies paraules el que es l’amor?.
Jo simplement escriuria un nom. Un nom que per mi es la definició correcte. Pot ser jo estic equivocada i no es el nom el quehaig de escriure, sinó definir qui es el propietari del nom. O potser hauria de explicar les sensacions que tinc quan penso en alguna cosa que m’estimi i que té molt de valor per a mi.
L’amor escaracteritza per moltes maneres, pots estimar als teus pares, però no terminaràs enamorat d’ells. De qui si et pots enamorar es del desconegut que passa sempre camina’n al teu costat cap a la parada delautobús o d’aquella persona que fa anys que coneixes i mai t’avies adonat de que allò que no buscaves però que sabies que necessitaves era ell o ella.
I quan d’anedons, que has de fer?
Potserdir-li que t’has enamorat. Però en la societat que vivim sona molt cursi. Llavors que has de dir-li que vols ficar-te amb ell o ella al llit? Però segons la persona et pot dir que ets un groller o quedeixis de fer broma. Sincerament, jo no sabria dir que s’ha de fer. Suposo que la resposta correcte seria : deixa’t guiar pels teus sentiments.
Algun cop us heu llençat des de un avió ambd’intensió de desprès obrir el paracaigudes i sentir-te lleuger? Jo no, però com si ho hagués fet, per que quan estic al front de la persona que m’estimo em sento lleugera, i aquella persona es com si fosel meu paracaigudes, deixo tota la meva fe, tota la meva confiança en ell. Potser m’equivoqui i al arribar al terra em doni un gran cop, com si el meu paracaigudes hagués sortit defectuós, però,encara que ens posem en el pitjor dels cassos, me emportaria una gran sensació.
Potser aquella persona que et sosté al cel, t’estima tant com tu l’estimes a ella, o pot ser més i encara no te’n adonesfins que t’ho demostra no deixant-te caure.
El que sen un enamora’t s’anomena un amor pur, un amor que no té ni temps passat, ni temps present, ni temps de futur, un amor que no té distancies,...