Anàlisi empàtic dels personatges de "El jardinero fiel"

THE CONSTANT GARDENER: De l’empatia a l’Ubuntu
Quan Sandy Woodrow li explica a Justin Quayle que hi ha hagut un assassinat a mans de
lladres en una carretera africana i és probable que la morta sigui la seva dona Tessa, Justin diu:
“ Me’n alegro de que m’ho hagis dit, Sandy. N’estic segur de que no t’ha sigut fàcil” . Amb
aquesta escena comencem a introduir-nos en la pel·lícula basada en lanovel·la de John Le
Carré i en l’empatia demostrada pel seu protagonista. Malgrat la notícia que l’informa de la
probable mort de la seva dona, Justin és capaç d’agrair les paraules del seu amic perquè pot
posar-se a les seves sabates i sentir amb ell la dificultat de dir una cosa així a un company.
La història retrocedeix al moment en que la parella protagonista es va conèixer, en unaconferència a Londres. Quayle parla sobre la diplomàcia i Tessa en el torn de preguntes
qüestiona de principi a fi la bona voluntat dels diplomàtics i demana pels interessos econòmics
que provoquen tants conflictes armats arreu del món. Tot i que ningú al públic la recolza, el
Justin s’hi apropa i li ofereix la seva comprensió passant per sobre del seu propi ego, que es
podria haver ofès amb talsinquisicions davant un públic: “- Estàs bé? Has sigut molt valenta.
–No, he sigut maleducada. És un comportament inacceptable. –I apassionat.” Es poden
apropar l’un a l’altre perquè cap dels dos lluita per guanyar el conflicte, de fet, se’n adonen de
que el conflicte no són ells i són capaços de entendre’s mutuament i de mostrar respecte per
l’opinió aliena. Un cop a Àfrica, davant eldistanciament que pateixen degut a la investigació de
Tessa i la seva relació amb el Dr. Arnold Bluhm, un cop es troben a casa per la nit, sembla que
no puguin empatitzar quan discuteixen: “-T’han demanat que em controlis i ho estàs fent, és
increïble! - Què dimonis dius? Espero que em coneguis millor que això. La teva vida és teva,
aquest sempre va ser el nostre acord. – No. L’acord era que la meva feinaés meva. Això és el
que em fa ser qui sóc. Si no em deixes fer la meva feina, llavors no sóc res, no sóc ningú. – No
intento parar-te. Si us plau, vine al llit. – Haig d’acabar la meva feina”. En aquest punt, sembla
que la parella a causa de la incapacitat de sentir com l’altre prengui distància i sigui l’inici d’un
conflicte latent que ni es continua parlant ni es resol: ell prioritza laparella i l’estabilitat i ella la
feina i la causa. A partir de la mort d’ella i la conseqüent investigació d’ell, descobrirem que a
la conversa que he citat fa un moment si que hi podem trobar empatia però es tracta d’una
empatia que traspassa l’àmbit domèstic i quotidià, una empatia per sobre de les nostres
relacions del dia a dia. Es tracta, com diu Marta Burguet, d’una empatia de tipusuniversalista
que comporta la solidaritat universal. Tessa està completament dedicada a la seva investigació
i aquest projecte és una mostra absoluta d’aquesta solidaritat que a Àfrica anomenen Ubuntu:
“Jo sóc perquè nosaltres som”. La filosofia Ubuntu, neix a Àfrica i segons Desmond Tutu, Premi
Nobel per la Pau al 1984 “ens parla de la vertadera essència de l’ésser humà. Engloba
l’hospitalitat,tenir cura dels altres, ser capaç de fer un kilòmetre extra pel bé d’altres. Creiem
que una persona és persona a través de les altres persones, que la meva humanitat es troba
indissolublement unida a la dels altres”. La Tessa ha entès aquesta solidaritat i l’intenta
transmetre al seu marit, tot just quan acaben de perdre el fill que esperaven. Al cotxe, sortint
de l’hospital per anar a casa,veuen a una família que tenien al seu costat a l’hospital, porten el
fill recentment nascut en braços, la mare del nounat era una adolescent de 15 anys que ha
perdut la vida en el part, potser per una negligència mèdica. Tessa li demana al seu marit que
pari el cotxe per poder portar-los fins al seu poble: “- Estan a 40 kilòmetres de Biluri, hauran
de caminar tota la nit. – No podem ficar-nos...