Analisis comparativo de durkheim, dewey i meirieu

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1734 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 19 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
DURKHEIM: l’ EDUCACIÓ: NATURA I FUNCIÓ.

Aquest autor sobre tot destaca la importància de l’acció socialitzadora i metòdica que té l’educació sobre els individus.

L’educació es transmet a la generació jove per part de la generació adulta. Es transmet a aquells que encara no estan preparats per la vida social.

L’individu quan neix és egoista i asocial i es necessari que l’educacióel converteixi en un individu que tingui vida moral i social. L’autor parla d’un ser nou, aquest és el ser que s’aconsegueix mitjançant l’educació.

La societat és la primera interessada en matèria d’educació, es qui marca l’individu ideal que es necessita. Les necessitats de la societat dependran molt del context, es a dir, del moment i lloc on ens trobem.

En definitiva, la finalitat del’educació es aconseguir aquest “ser nou” que necessita la societat. “l’educació respon abans que res a necessitats socials” ( pag 42). L’educació no pot abandonar-se en les decisions individualistes, és el col·lectiu qui ha de marcar quines són les necessitats que tenen i aquestes han se ser assolides per els individus mitjançant l’educació. L’Estat tampoc pot desentendre’s de l’educació, però amb aixòl’autor no vol dir que aquest monopolitzin i controlin quines són les virtuts que han d’assolir els infants.

La relació entre l’educador i l’individu ha de ser autoritària, aquesta autoritat ha de ser utilitzada per tal que l’infant pugui superar la seva natura inicial i que adquireixi el sentit del deure i de la responsabilitat. La autoritat utilitzada d’aquesta manera no té res de dolent nid’opressiu. El mestre ha de creure en la seva autoritat i en la seva tasca perquè el nen no pot veure-li dubtar. “la llibertat és filla de l’autoritat ben entesa” (pag 56)

Però aquesta manera de precedir no impedeix la creativitat? Possiblement és com si diguéssim que l’infant quan neix ja té el seu destí escrit, ja es sap en un inici la seva posició dintre la societat i no ha depreocupar-se de res més que deixar-se modelar i crear. És veritat que l’infant quan neix no sap que és allò que li convé saber per viure en el món, però això no vol dir que hem de tancar les portes a la creativitat i la llibertat del ser humà. Hem de donar-li els medis per que sigui lliure i sàpiga desenvolupar-se en el món sense fer nostra la seva vida.

DEWEY, JOHN: DEMOCRÀCIA I EDUCACIÓ

Dewey volaconseguir unir en matèria d’educació dos conceptes importants: la teoria i la pràctica. Pensa que tota societat democràtica ha d’ajudar als infants a potenciar aquelles virtuts que els permeti realitzar-se. Es per això que Dewey entén l’educació com el desenvolupament que fa el subjecte.

Dewey fa una crítica a les “escoles tradicionals” que només procuren el emmagatzemen de informació perpart de l’estudiant. Amb aquest tipus d’escoles només s’aconsegueix aquest objectiu mitjançant l’obediència i la submissió dels nens. Per els tradicionalistes aquest coneixements han de ser transmesos als nens de manera gradual com a mera informació, per això els nens perden l’interés per la lliçó, ja que, no els impliquen en els mètodes experimentals per els quals la humanitat ha adquirit aquestsaber. Aquesta manera d’ensenyar fa que els mestres hagin de buscar motivacions per tal de que els alumnes memoritzin les matèries. El càstig i les recompenses son alguns dels elements utilitzats per “motivar” al nen. Però Dewey considera això com una “aparença d’aprenentatge”.

La missió de l’escola és donar intencionadament experiències al nen. La bona educació para Dewey es basa en que el ques’aprèn es relacioni amb l’experiència personal i la clarifiqui. En definitiva, els elements claus per l’educació són l’experiència i l’acció.

L’educador es qui ha d’orientar al nen per on han d’anar les seves experiències i s’ha d’ajudar dels instints que mouen a l’infant. Es converteix així en l’auxiliar del desenvolupament lliure i espontani del nen, el mestre cedeix el poder a l’alumne....
tracking img