antecedentes históricos Ofset

En 1796, el austriaco Alois Senefelder inventa la técnica de impresión denominada litografía. Se trata del primer proceso de impresión en plano. Para esta técnica se emplean como soporte placas depiedra caliza (CO3Ca) que absorben las sustancias grasas y el agua, aunque éstas no se mezclan entre sí. Si se dibuja o escribe sobre dicha piedra con un color graso y acto seguido se humedece lasuperficie con agua,ésta penetrará en la piedra sólo en aquellos lugares no cubiertos por los trazos escritos. Si se aplica después tinta grasa de impresión sobre la piedra, las zonas mojadas no la aceptan,mientras que queda adherida al resto de la plancha,pudiendo procederse así a la impresión.

L’òfset fou descobert al començament del s. XX per l’impressor nord-americà Ira Rubel, de Nova Jersey, is’imposà, més que per la seva qualitat, per la rapidesa (el moviment rotatiu de les premses òfset permet velocitats més grans que el moviment alternatiu de les premses litogràfiques i tipogràfiques) ipels seus preus competitius. Al principi, les planxes impressores, de zenc o alumini, eren sensibilitzades pels mateixos impressors, els quals havien de recobrir-les d’una capa de materialfotosensible (a base de coloides bicromats) abans d’insolar-les. Actualment hom les lliura a l’impressor bo i sensibilitzades i a punt per a la insolació fotogravat .

La ràpida extensió de petites màquinesòfset ha portat a comercialitzar planxes primes, sensibilitzades o no, en metall o en paper plastificat. La imatge a imprimir s’hi obté de moltes maneres, des del dibuix directe, o el tecleig d’unamàquina d’escriure fins a la insolació. Hi ha màquines amb un, dos i quatre colors, màquines discontínues que tiren full a full i màquines rotatives que fan tiratge continu. La flexibilitat que ofereix elmuntatge dels diferents fulls sobre una mateixa forma ( llançament ), les múltiples facilitats de confecció de les planxes d’impressió, la possibilitat d’imprimir en color i a gran format sobre...