Aprendiendo para el amor o para la violencia

Comentari des de la pàgina 59 fins al final del llibre
La idea principal que he extret d’aquesta última part és la idea que les persones estem molt amb relació a la societat, i tot el que es deriva de les nostres relacions o la nostra actitud o valors és a causa de la socialització.
La dona ha acceptat rols i actua tal i com marca la societat, creant una “falsa lliberació” (la dona creu que éslliure per fer la seva vida i tenir les relacions amb qui vulgui i quan vulgui, però en el fons, no acaba d’estar lliberada perquè les pretensions de poder de les persones la poden acabar fent quelcom que ella no vol) que la condicionen a la seva exclusió.
Pel simple fet que les dones puguin triar rols que no acaben d’acceptar, però que la societat és la que ho marca, ho lligo amb el tema declasse en que l’acció social són producte d’oportunitats i preferències. Vull dir que la dona, segueix els models que són condicionats per la societat. Per aquesta raó es triaran les preferències que ens siguin millors per nosaltres i per proporcionar-nos el millor resultat global. Però amb el fet de triar segons quines preferències, només seran condicionades pel nostre interès propi, però potser nopodrem arribar a la nostra felicitat perquè estarem triant unes preferències per agradar i no quedar exclosos.
En el llibre podem trobar com la dona, degut a la socialització, pot arribar a enamorar-se d’un prototipus d’home que pot fer-la patir. És una idea molt lligada amb el tema de classe s’obre l’autor Gómez, amb el vídeo “El amor en la sociedad del riesgo”. Gómez explicava que l’amor no éscap fet biològic o químic, sinó que és social. Triem tenir relacions amb persones que no tenen valors positius, mentre que les persones que són els “nostres amics” que considerem com “bons nois”, són els que tenen els valors positius.
Al llibre podem veure un exemple sobre aquest fet:
“Aquesta divisió ens presenta com model atractiu al representat per aquells homes “freds” que no s’enamoren,que es situen en el sexe i no en l’amor, en definitiva, que segueixen un model de masculinitat hegemònica; i situa com “amics” aquells homes comprensius, romàntics, sensibles –que no aconsegueixen el model de masculinitat hegemònica- amb els que es pot fer amistat i/o una relació sentimental d’estabilitat, però que no genera excitació” (pàg 75)
Tota aquesta socialització crea desigualtats entrehomes i dones i provoca que la dona se senti exclosa, a causa d’aquesta falsa lliberació que pot portar a les dones a fer coses que no li venen en gust. Per exemple, si la dona està en una discoteca ballant i un noi s’acosta i entre els dos hi ha una mena de joc d’atracció, el noi pot pensar que la noia vol quelcom més que ballar, mentre que potser ella si que l’únic que vol és ballar, però comtambé ha entrat en aquest joc de provocacions, per pena acaba accedint a allò que no vol.
Aquest exemple ens mostra de nou, un tema ja tractat a l’anterior comentari, l’exclusió perquè es considera a la dona com un objecte, per només una nit, i això fa sentir a la dona inferior, i per tant, no hi ha cap igualtat entre homes i dones.
Un altre exemple que pugui causar una exclusió en les dones ésquan per exemple, una dona no segueix el model de les altres. Potser es troba allà a la discoteca ballant però no vol entrar en cap joc de provocacions ni res, i se la considera una “estreta”, i per tant, no entra en el model de la societat i també s’exclou, ja que potser, alguns homes no la veuran “atractiva” segons la seva actitud i la deixaran de banda simplement perquè no és un model atractiu,com ens diu l’autor Gómez.
Però aquest fet que la dona segueixi els models de la societat també és degut a l’acció comunicativa que tenim entre les persones (Habermas).
Les pretensions de les persones, l’acció telelògica i la racionalitat instrumental influeixen molt a la vida diària, i en les discoteques, podem trobar varis exemples.
Si una dona es troba en la discoteca ballant i se li...