Apuntes catalán pronombres y crónicas

Literatura

Les cròniques

Les cròniques eren narracions en vers i llengua vulgar sobre fets heroics d’interès general. Defensaven l’actuació reial davant el poble, i legitimaven el poder reial. Una característica de les cròniques és que els autors van viure directament molts dels fets que narren. Tot i això ´són narracions a mig camí entre la ficció i la realitat.També és característic el toheroic i el sentiment patriòtic.

Les quatre grans cròniques són:

1. La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets
Va dictar-ne les parts a diversos escrivents. Està formada de quatre parts. La primera és la menys precisa, a causa de la distància en el temps. Parla dels fets entre 1208 i 1228 i narra el seu propi engendrament.
La segona, explica els fets entre 1228 i 1240, comara la guerra d’Urgell.
La tercera és la més breu, i la quarta explica la part final de la vida del monarca fins a arribar a la seva mort.
És una mena de llibre de memòries, en el qual Jaume I descriu el seu regnat.

2. La Crònica de Bernat Desclot
Es pot dividir en tres apartats. El primer, format pels capítols que fan referència als regnats anteriors a Jaume I. El segonse centre en aquest monarca, i l’últim abarca els capítols dedicats a Pere II.
En aquesta crònica hi apareixen cançons de gesta, i principalment en destaquen dos capítols de la part de Pere II: la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.

3. La Crònica de Ramon Muntaner
És la crònica més extensa de totes, i inclou des de l’engendrament de Jaume I, el 1207, fins a lacoronació d’Alfons III el Benigne, el 1328.
Té forma de recull de memòries, i la seva intenció és lloar la corona d’Aragó, i per tant a vegades la informació no és del tot fiable.
Destaca per un llenguatge d’una gran puresa, ple de girs populars i refranys. També utilitza procediments joglarescos per a captar l’atenció dels lectors.

4. La Crònica de Pere el CerimoniósÉs un llibre de memòries, del qual Pere III n’és l’autor. Està escrita en forma autobiogràfica i és força eixuta i monòtona, excepte en les parts on es narren fets íntims del monarca, on adquireix un to més emotiu.
Cal destacar-ne la conquesta de Mallorca i les lluites contra la noblesa d’Aragó i València.
És l’única crònica que no utilitza llegendes ni cançons de gesta prosificades.L’Humanisme

L'humanisme, en sentit ampli, és un corrent de pensament enfocat en l'ésser humà que va néixer a Itàlia al segle XV.
Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics greco-llatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, la vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents mésemblemàtics.
Pel que fa a Catalunya, l’escriptor humanista més important va ser Bernat Metge.
• Bernat Metge
Va ser un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. Va nèixer a l'antic carrer dels Especiers de Barcelona entre el 1340 i el 1346. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literaturacatalana.
Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional. Per part de pare va rebre la cultura dels professionals de la salut i per part del seu padrastre va rebre una cultura totalment de lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d’obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació.Més tard va ser un home de confiança del rei Joan I, però posteriorment a la mort d'aquest el van processar i empresonar juntament amb d'altres funcionaris.
La seva obra mestra va ser “Lo Somni”, redactat el 1399 a la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, vingut expressament per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb d'altres passatges...