Arquitectura s19

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 10 (2267 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de diciembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
URBANISME I ARQUITECTURA DEL S. XIX.

INTRODUCCIÓ
El tema de l’urbanisme i l’arquitectura del segle XIX, es degut a la relació art-indústria.
Es fa referència a dos aspectes:
- La renovació dels oficis. Al Renaixement es produí una divisió entre arts i oficis, mentre que al segle XIX, s’intentarà recuperar l’artesania per dos motius: la situació anglesa per la Revolució Industrial i unasèrie de personatges que la renuncien; i Morris, que renovà els oficis tenint en compte els objectes de l’època (Exposicions Universals) i que la indústria no dominés la vida quotidiana.
- Arquitectura i tècnica. Al segle XIX podem diferenciar dues grans teories: les que prioritzen la tècnica i les que prioritzen l’art. Fins al 1.850, les característiques entre arquitectura i tècnica apareixenseparades. De 1.850 fins a 1.890 la tècnica anà avançant i es començà a plantejar la possibilitat d’un binomi art-indústrial, a partir de les teories funcionals de Viollet-le-duc.

URBANISME DELS S. XIX.
L’urbanisme apareix motivat per la ciutat industrial.
Entre el 1.760 i el 1.830, les construccions més antigues i deprimides, al centre de la ciutat, foren ocupades pels immigrants del camp, situacióque no era molt diferent a la dels nous allotjaments construïts a la perifèria per albergar la nova massa de treballadors.
La distinció entre les distintes zones de la ciutat era inexistent, per això s’instal·laren tallers per tot arreu, provocant greus conseqüències per a les zones habitades.
Del diagnòstic i la teràpia d’aquesta ciutat va aparèixer, per obra de tècnics, la urbanísticamoderna, la qual va ser generada per tres aspectes socials i polítics:
- Reformes legislatives realitzades en tres fases: en la primera fase s’efectuaren enquestes, en la segona fase es dictaren lleis sobre salut pública i en la tercera fase es dictaren lleis referides a l’expropiació de béns privats declarats d’utilitat pública.
- Propostes dels utòpics: suposaren un primer intent de racionalitzacióurbana.
- Primers marxistes i sobretot Engels, que criticà les experimentacions dutes a terme fins aquell moment per resoldre el problema dels allotjaments obrers.

Urbanistes utòpics.
Els utòpics realitzaren projectes plenament idealistes. Intenten sotmetre la màquina a l’home, adaptar-la a la vida humana. Actuaren a França i Anglaterra, i també a USA i L’URSS. Encara que els seus plans erendifícils de realitzar, tingueren el mèrit d’anticipar reformes i indicar que els desastres urbanístics no tenien solució sense transformacions econòmiques. A més, saberen captar el tipus i l’escala d’intervencions més necessàries.

Robert Owen. Empresari escocès, que volia transformar la ciutat. Posà a la pràctica les seves idees a New Lanark. El seu model ideal es basa en comunitatsrestringides, on es treballés al camp i a la fàbrica. Aquestes així, es caracteritzarien per autosuficiència i per disposar de tots els serveis necessaris dins el propi poble. Cada comunitat estaria formada per un nombre reduït, entre 300 a 2.000 persones, cada una amb un terreny de conreu. L’organització era de caràcter funcional.

Charles Fourier
Proposà una comunitat obrera més tancada, governada perrígides normes de vida i on els beneficis es repartien proporcionalment a la capacitat de treball. Aquestes s’anomenarien Falansteris, formades per 1.500 persones. La vida discorreria com a un gran hotel, on a les plantes baixes viuria la gent gran, a la primera els nins i a les superiors els adults. Estaria dotat de instal·lacions col·lectives.

Jean Baptiste Godin
Realitzà una modificació delprojecte de Fourier: el familinsteri.

En general tots foren fracassos. Els punts en comú d’aquestes projectes foren:
- Salvar la ciutat de la congestió i el camp de l’abandonament.
- Crear unitats autosuficients.
- Construir la ciutat ideal de nova planta.
- Influïren en projectes de reforma i eixampla a velles ciutats.
- Valor més testimonial que tècnic.

Realitzacions urbanes del...
tracking img