Assaig Estima
que genera estar envoltat de la
llarg del text, tan diferents entre
gent que t’estima i a qui estimes.
elles, podrien compartir “L’estima”
Però estimar no és només açò. El
com a títol. Què tenen en comú? És
que sentim per les persones a qui
complicat
estimem va més enllà del que
identificar-ho.
Però
intentem-ho.
aquestesens provoquen en estar al
Podem veure o deduir que totes
seu costat. Sovint quan no hi estem
aquestes persones se senten a gust
les trobem a faltar o pensem en
amb les persones amb qui estan
elles i en com ens abelliria gaudir
compartint eixe moment i espai; les
determinats moments de la seua
seues mirades i els seus somriures
companyia. A més, ens preocupemT’estime...Una paraula ben difícil de
ens deixen abocar-nos a dintre
per elles, desitgem que estiguen bé
definir. Quantes vegades haurà
d’elles, explorar endins i apreciar la
i tenim disposició d’estar al seu
estat
aquesta
felicitat que les ompli en eixe precís
costat quan ens necessiten.
paraula i com de plurals hauran
instant, per més problemes que
estat els sentimentsque l’hauran
tinguen en la seua vida diària. Eixa
originada?
capacitat
T’estime...
dita
i
pensada
d’influir
positivament
sobre l’estat d’ànim de les altres és
fruit de la complicitat i el benestar
Una
o
diverses
formes
moltes maneres d’estimar. És cert.
Hi ha diferents maneres d’estimar:
amb més atenció, amb menys;
amb
més
preocupació,
ambmenys; amb més dependència,
un llibre que us recomane als qui
ha persones que estimen i no ho
Sovint és dit, no obstant, que hi ha
Goikoechea a Eduquem l’afecte,
d’afecte, amb menys... També hi
d’estimar?
amb menys; amb més mostres
estudieu Magisteri o alguna cosa
saben demostrar, no ho intenten o
relacionada amb les Ciències de
ho
l’Educació.
demostrenmalament.
Normalment són persones que no
Per concloure aquest punt, cal dir
han crescut en un entorn d’afecte
que hi ha conceptes que sovint
que els permetera desenvolupar-se
s’utilitzen en situacions anàlogues o
i explorar el món a partir de la
similars
seguretat que els donara aquest
s’expressa “T’estime”, i que no
afecte; la seua exploració del món
s’han deconfondre amb aquest
haurà estat la de la supervivència.
sentiment.
Sobreviure no només pel que fa a
Per
les
Diferenciem
necessitats
primàries,
també
a
aquelles
exemple,
en
què
l’enamorament.
dos
tipus
sobreviure dins de la societat sent
d’enamorament.
membre d’aquesta, buscant cobrir,
El primer, aquell en què sentim
per
(comtant,
les
necessitats
es
diu
metafòricament)
secundàries. De tot açò ens parla
papallones a l’estómac, en què
l’escriptora
sentim
Pepa
Horno
necessitat
de
tindre
contacte amb l’altra persona, en
Aquesta
què
en
l’empraria de forma exclusiva per a
contrari
pensar en ella o en rebre un
les relacions en què hi ha desig
relativamentfugaços, cap dura per
missatge
tenim
carnal, en què hi ha atracció,
sempre o, almenys, no amb la
moments de màxima felicitat en
s’hagen produït relacions sexuals o
mateixa intensitat. Aquest segon
tindre la seua atenció i moments
no.
tipus
de baixó absolut, quan dubtem de
caracteritza
inicial
exemple, del que ens parla la
la
idealització de la personaque ens
cançó El far del sud, de Lax’n Busto,
sentiments. És un moment en què la
manté en aquest estat.
el que es pot sentir per la tendresa
nostra
El
d’enamorament
que desperta aquell iaio amb els
s’assembla a la d’un veler en les
coincideix amb el primer en la
seus néts, una dona major mirant
mogudes ones de platges xilenes.
idealització de la persona...
Regístrate para leer el documento completo.