batxiller

Biografia

Rosa Leveroni i Valls neix a Barcelona l'1 d'abril del 1910 en una família de la mitjana burgesia. Fa els primers estudis al col·legi Príncep d'Astúries i, posteriorment, fins als dotze anys, a les Dames Negres del passeig de Gràcia. 

Als quinze anys publica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. Als dinou anys,coincidint amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, entra a l'Escola de Bibliotecàries, que aleshores dirigeix Jordi Rubió. L'estada a l'Escola de Bibliotecàries i, en especial, la coneixença de Carles Riba, és cabdal en la formació intel·lectual i personal de Leveroni. 

L'any 1933 rep una beca per anar a Madrid a fer una tesina sobre literatura infantil. En tornar, entra a treballar a labiblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la guerra civil fa dos cursos de la carrera de Filosofia i Lletres. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre ‘’Epigrames i cançons’’, que publica l'any 1938, prologat per Carles Riba. La influència ribiana i, en general, de tota la generació postsimbolista és molt present en aquest volum. Els temes que hi apareixen seranels que es repetiran durant tota la seva obra: la tristesa, la desolació amorosa, la melangia...

Durant la dècada dels quaranta, Leveroni dedica tota la seva energia a la resistència cultural catalana enfront de la repressió franquista, i es converteix en l'ànima del grup intel·lectual que Carles Riba forma al seu voltant. És una de les primeres col·laboradores de la revista Poesia (fundadael 1940) i de la revista Ariel (fundada el 1946). 

L'any 1952 publica un segon volum de poesia, Presència i record, prologat per Salvador Espriu. La mort del seu pare, l'obliga a centrar-se en el negoci familiar. En aquesta època assisteix assíduament als congressos de literatura catalana que se celebren a Anglaterra. Durant les dècades dels seixanta i dels setanta, la seva figura es manté cadavegada més apartada i aïllada de l'escena literària catalana, fet al qual també contribueix el seu silenci poètic. 

L'any 1981 publica el volum Poesia, que recull tota la seva obra poètica, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epílegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de laseva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 

Mor l'agost del 1985, poc abans que es publiqui un volum de contes que recull la seva producció narrativa. És enterrada a Port-Lligat. 


Comentari del poema
El poema Elegies de la represa, VI és una de les quinze elegies del llibre Presència i record de Rosa Leveroni (1910-1985) publicat l’any1952. Així doncs es tracta d’una elegia, un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua.
La poesia de Rosa Leveroni es troba influïda pel mestratge de Carles Riba, tant en els models formals com en el refús de la superficialitat i el barroquisme.
El tema principal d’aquest poema és la intensitat de l’amor que sent la protagonista vers l’home estimat; l’autora mostra la sevaincapacitat per donar-li raons de l’amor que sent al seu enamorat.
Aquesta temàtica es troba dividida en el poema en tres parts:
- La primera part està composta pels dos primers versos en els que l’autora es dirigeix al seu enamorat demanant-li que no li pregunti per què l’estima ja que ella no hi troba raons.
- La segona part va del segon vers fins el vers 10 i l’autora es pregunta elements de lanatura i de la terra que tampoc tenen explicació com per exemple el fluir de la font (v.9).
- Finalment la tercera es correspon amb els versos que van del 11 fins al final; el jo poètic li torna a dir al seu enamorat que no entén perquè l’estima i que no hi troba arguments per expressar-ho; també li diu que ell és la seva vida i que, encara que es morís, formaria part dels seus somnis, és a...