Budismo

El Budisme

El Budisme va néixer fa 2500 anys en el nord de l’Índia, el creador del budisme va ser Siddharta Gautama. Siddharta Gautama(Buda) va seguir un camí cap a la il·luminació, en unpelegrinatge molt complicat cap al desconegut. El que va fer que prengués aquesta decisió es la seva trobada amb la cruel realitat de la vida, el naixement, vellesa, malaltia i mort. Així que decideix deixarla seva vida frívola i abandonar el seu palau i la seva família. Llavors segueix la millor de les senderes, la sendera de vuit. La millor de les veritats, els quatre proverbis. El millor dels estats,la llibertat de les passions. El millor dels homes, aquell qui veu. Aquesta es la sendera. No n’hi ha cap altra que condueixi a la visió. Segueix aquesta sendera i confondràs Mara, el dimoni de laconfusió. Les persones que segueixin aquesta sendera arribaran a la fi del seu sofriment. Perquè Buda va mostrar aquesta sendera al món quan va trobar les arrels del sofriment. Però qui ha de ferl’esforç es la gent que vol seguir a Buda. Perquè els Venerables del passat solament mostren el camí. I aquells que pensen i segueixen la sendera s’alliberen dels lligams de Mara és a dir de la mort i elsdesitjos. Però la clara sendera es quan les persones veuen que tot es transitori, que tot es sofriment, que tot es irreal, només quan veuen això estan per sobre del sofriment. Per arribar a trobar lasendera de la saviesa un home quan es jove i fort ha d’elevar-se i lluitar i no enfonsar-se en la ganduleria i en la manca de determinació perquè si no mai no trobarà la sendera de la saviesa. També hade controlar las seves paraules i la seva ment i no ha de fer mal amb el seu cos. Si aquests camins d’acció són purs, podrà progressar en la sendera del savis. El ioga espiritual porta a la llum; lamanca de Ioga, a la tenebra. Després de considerar les dues senderes, que l’home savi segueixi, la que porta a la llum. Però per ser un bon monge budista (Bhikkhus) hi ha que talar tot el bosc...