caca

HISTORIA MODERNA UNIVERSAL



1. CONCEPTE D’HISTORIA MODERNA


1.1. Orígens del terme: “Història Moderna”.

Els que vivien a l’època moderna no en tenien consciència, va ser algú, que més tard, va posar-hi aquesta etiqueta. Avui en dia modern vol dir allò nou, una cosa nova. La publicitat fa que termes com modern, nou, preferible, estiguin lligats. Però això no vol dir que la històriamoderna sigui més preferible que les altres.

Per tant, es un concepte relliscós. Sembla que l’individu medieval hagués de ser completament diferent al modern, però els canvis no es van produir de la nit al dia.

Cal tenir present que la història moderna no és igual al Renaixement. El concepte s’usa en àmbits acadèmics a Alemanya al segle XVII. Es diuen a ells mateixos moderns per no dir-seantics. És ara quan es comença a parlar d’època moderna. Al segle XVI hi ha alguna proclama individual que parla de modern. Però segons aquests alemanys l’època moderna començaria a finals des XVII. Fa faltar una segona fase que fa recular aquest inici al segle XV, amb el Renaixement. Això passarà al segle XIX. En aquest segle destaca la figura de Jacob Burkhardt, suïs, crea a Alemanya una potentescola. Amb ell culmina una trajectòria de diverses dècades que farà que entenguem l’època moderna del Renaixement a la Revolució Francesa. Ell és autor de l’obra La civilització del Renaixement a Itàlia (1.860), que ha esdevingut un clàssic. Però es un llibre caducat. Els criteris per estudiar l’època han canviat. Respon al seu temps però te que ser citat. Però la visió burkhartiana ha creat escola.Ell presenta el Renaixement com part de l’època moderna.

Tots coincidim a dir que l’època moderna triomfa l’individualisme, el racionalisme i la secularització. Ell és responsable, que no culpable d’aquesta nova visió. Fins el Renaixement no es tenia consciència del jo. També ara apareix la raó. Es un període secular, laic, es recupera el paganisme greco-llatí. Més o menys Burkhardt ve a diraixò. Però també cal veure que hi ha aspectes que no encaixen amb aquest retrat robot, el que fa que aquest tres factors siguin insuficients. Per tant, sota el qualificatiu de història moderna hi ha moltes peculiaritats i complexitats. Hi ha altres trets que complementen aquesta visió.

També hi ha consciència d’individu, hi factors que es replantejaran. Bruneleschi és un exemple. Va tenir moltafeina perquè el seu nom sobresortís, formava part del gremi de picapedrers. Tot i parlar d’una societat individualista va tenir problemes i va tenir que pagar les quotes del seu gremi. En conclusió, era conscient del seu individualisme però va tenir que fer front al seu gremi. Al mateix passa amb les altres característiques.

En relació al racionalisme, es produeix una visió diferent, però novol dir que no hi hagués un altre, la escolàstica. Es considera que aquesta és poc útil. La racionalitat s’aplica de manera diferent. Piero de la Mirandola és autor d’un manifest. Creia en la màgia sortida d’un determinat coneixement que avui en dia esta totalment desacreditat. Això partia de la filosofia hermètica (Hermes/Mercuri), llegat grec recuperat. Volia dir que era un saber ocult i feiafalta un coneixement especial per conèixer aquest: la màgia. A partir del segle XVII la màgia perd el prestigi igual que l’astrologia.

Pel que fa al secularisme és semblant. És un període secular però hi ha excepcions. A la Florència del Renaixement, durant sis anys es viu sota el mandat d’un monjo il.luminat, Savonarola, que vaticinava la fi del mòn. Ell va arrossegar a la societat florentina.Això demostra que hi havia part de la societat que el recolzava, que pensava com ell. A més, hem de incorporar a la història el conjunt de la societat, i no només uns pocs individus privilegiats.

Per tant el Renaixement apareix com un període modern. Al XIX i XX el Renaixement, gràcies a Burkhardt, apareix com una època reconeguda per aquesta gent, i diuen que l’època era moderna. Com ells, ja...