Castellano

—Senyora, ja que l’altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.
I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.—Digueu-me, Tirant –digué la princesa–, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar enres, ho faré de molt bona voluntat, car estic impacient de saber-ho. Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l’espill, i digué:
—Senyora, la imatge que hi veureu empot donar mort o vida. Mani-li vostra altesa que em tingui pietat.
La princesa prengué de seguida l’espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hitrobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara.
Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s’admirà molt que hom poguésrequerir d'amors una dama sense parlar. I estant ella en aquest plaer, pel que havia vist fer a Tirant, vingueren la Viuda Reposada i Estefania i trobaren la princesa moltalegre amb l’espill a la mà, i elles li digueren:
—Senyora, d’on haveu obtingut un tan galant espill?
I la princesa els relatà la requesta d'amor que Tirant li havia fet idigué que mai no ho havia sentit dir a ningú:
—Ni en tots els llibres d’històries que he llegit no he trobat mai una requesta tan graciosa. Quanta és la glòria delsaber que tenen els estrangers! Jo em pensava que tot el saber, la virtut, l’honor i la gentilesa es trobava en la nostra nació grega, però ara m’adono que n’hi ha molt mésen les altres nacions.
Respongué la Viuda Reposada:
—Ai, senyora! I com us veig caminar pel pedregar!, que l’un peu va tan endavant que l’altre no el pot aconseguir.