Civilització Romana

Civilització romana
1.1 Urbanisme
1.2. Estructura d’una ciutat romana
En el plànol actual de totes aquestes ciutats, malgrat els segles que han passat, s’hi observa encara el traçat urbanístic original.
1.3 . Cerimonial que precedia la fundació d’una ciutat romana
Per fundar una nova ciutat, en primer lloc es buscava una zona idònia i estratègica, a una altura suficient respecte delriu, per evitar possibles inundacions, i amb una bona defensa natural contra els enemics.
L’àugur (sacerdot especialitzat e la interpretació divina) examinava les entranyes d’un animal sacrificat i delimitava el lloc que ocuparia la nova ciutat. Després d’aquesta cerimònia, inauguratio, es delimitava l’àrea urbana.
1.4. El traçat urbanístic
El primer d’aquests carrers es traçava d’est a oestanomenat decumanus. Perpendicular a aquest, hi havia el carrer que anava de nord a sud, anomenat cardo.
Aquest tipus d’urbanisme en què els carrers es tallen perpendicularment formant illes de cases, es coneix amb el nom de model hipodàmic, perquè fou un arquitecte grec, Hipòdam de Molet.
1.5. Edificis públics i privats més significatius d’una ciutat romana
El cor d’una ciutat romana era elfòrum.
* Els temples (templa), on se celebrava el culte de la religió imperial.
* La basílica (basilica), que era un edifici porticat que solia tenir tres naus separades per columnes.
* La cúria (curia), on se celebraven les reunions del Senat.
* Les tribunes (rostra) per als discursos dels polítics i governants.
* Les botigues (tabernae) solien situar-se sota els porxos delfòrum.
* El teatre (theatrum), on es feien representacions teatrals, sobretot comèdies.
* L’amfiteatre on tenien lloc les cruentes lluites de gladiadors.
* El circ, on es portaven a terme les competicions preferides dels romans, les curses de carros.
Entres els edificis de caràcter públic, hi havia també les termes, destinades a la higiene del ciutadans. Cases unifamiliars (domus), quesolien ser propietat d’una família, i els pisos de lloguer (insulae), edificis de quatre o cinc plantes, comunicats per escales, on es vivia en condicions infrahumanes.
Aquesta gran quantitat d’edificis comportava un consum d’aigua enorme, així que construïen pous, cisternes i fonts, sempre que l’aigua es trobés a prop de la ciutat. Per poder anar a buscar l’aigua lluny i transportar-la, elsromans inventaren els aqüeductes.
Un aqüeducte consistia bàsicament en un canal amb les parets impermeabilitzades que solia anar arran de terra; no obstant això, quan hi havia un fort desnivell, construïen una mena de pont amb arcades sobre les quals passava l’aigua per una canal estreta.
L’enorme quantitat d’aigua que es consumia a les ciutats romanes s’evacuava mitjançant una xarxa declavegueres.
Com a monuments decoratius, es construïren els arcs de triomf, per commemorar fets històrics importants i en memòria dels seus protagonistes.

1.6. Una ciutat romana: Tàrraco
Tàrraco, una colònia romana fundada per Escipions l’any 248 aC.
Primerament, Tàrraco ve ser una simple base militar de Roma a Hispània, però més tard va esdevenir una de les ciutats més importants de laMediterrània occidental: Octavi August li va concedir la capitalitat de la Hispània Citeririor, i va quedar sota el govern directe de l’emperador.
1.7. El proveïment d’aigua
Els romans van tenir molta cura a fer arribar aigua abundant a les ciutats. S’ocuparen de l’emmagatzematge i la distribució d’aquesta aigua, i construïren un sistema de clavegueram. L’aigua era molt necessària, tant per al consumdomèstic com per a les termes, els tallers o les indústries de la ciutat.
Els romans solien construir les ciutats a prop dels rius. Construïen pous per prendre les aigües subterrànies i cisternes per recollir l’aigua de la pluja.
Quan una ciutat no tenia prou recursos aqüífers a prop, aleshores calia anar a buscar l’aigua lluny. En aquest aspecte, els romans van aportar una gran innovació: els...