Comentario Plato

Plató

Conceptes clau:

• Antecedents: Orfisme–Pitagorisme (ànima,) Sòcrates (veritats universals, virtut i bé), Oposició Parménides-Heràclit (dos àmbits de realitat diferents, dos tipus de coneixement), Anaxàgores (Noûs) ( antecedent de les causes ideals, però a final és materialista)

• Idees (Eidos) i expressions sinònimes: Formes, Models, Realitats , Veritats eternes,Éssers en si, etc. Entitats no materials, immutables, eternes models dels éssers sensibles, etc.
• Món sensible( Topos oratós), el món del devenir ( entre l’ésser i el no-esser) i Mon de les idees ( Cosmos noetikòs) , el veritable ésser, autèntica realitat, immutable, eterna

• Episteme (coneixement autèntic, de la realitat eterna ) Doxa ( Opinió , coneixement dels éssers i fenòmensde mon sensible)

• Coneixement discursiu (dianoia): les ciències demostratives, que segueixen un raonament matemàtic: geometria, matemàtica, música, astronomia).

• Intel·ligència ( Noesis) : Coneixement profund i complet del món de les idees, especialment de la idea suprema: la idea del Bé

• Dialèctica: disciplina intel·lectual, derivada de la maieútica socràtica, peròamb inspiració lògico-matemàtica, que permet assolir el màxim nivell de coneixement.

• Idea de Bé: Idea suprema, Entitat ideal que es troba al “cim “ o nivell superior del món de les idees. Principi ontològic ( origen de l’ésser i de l’ordre de la realitat) i epistemològic ( il·lumina la realitat per què pugi ser coneguda)

• Reminiscència: Conèixer és recordar. Les Idees hanestat conegudes per l’ànima abans de néixer. L’ànima pot “recuperar” el seu coneixement amb l’ús adequat de la raó. Però fins i tot quan coneixem amb el sentits i apliquem conceptes, estem fent servir aquestes idees. ( exemple de la igualtat)

• Savi, filòsof: Aquell que busca el coneixement superior , la “noesi” i la catarsis de la seva ànima. A la República el savi és el filòsofgovernant, el que aplica aquest coneixement en la vida quotidiana ( acció ètica i política). Posseeix la Prudència o sofrosinè ( saviesa moral, saber actuar amb justícia).

• Ànima (psijè) entitat no material que s’identifica amb l’essència de l’home. Pertany al món de les idees, però, seguint les doctrines orfico-pitagòriques, es troba “empresonada “ en el un cos i en el món físic. L’objectiude l’home és “purificar-se” (catarsis), lliurar-se de la matèria i tornar al seu estat “ideal” al seu origen “diví”, mitjançant el coneixement.

• Funcions de l’anima: quan l’anima s’introdueix en un cos, assumeix tres funcions diferenciades. Racional (Intel·lecte, raó), Irascible (voluntat) i Concupiscible (desig).

• Virtut (moral): Tendència, disposició i capacitat a actuarcorrectament , d’acord amb principis morals superiors, no egoistes. A cada part de l’anima li correspon una virtut que li és pròpia. Raó: Saviesa. Voluntat: Valor. Desig: Moderació.

• Justícia: Virtut suprema, que engloba a totes les altres. Coincideix amb l’ordre que imposa la idea del Bé ( harmonia, ordre perfecte) sobre el món humà . Plató la defineix tant per l’individu com per lacomunitat (polis). Consisteix en que cada part, classe o ésser desenvolupi la funció que li s pròpia per la seva naturalesa. L’objectiu de la seva filosofia és establir un model de societat justa, amb un ordre estable i que es correspongui amb l naturalesa humana, on l’home pugi assolir els seu objectiu. Plató no accepta que cap del sistemes polítics existents sigui just ( Aristocràciahereditària, oligarquía, timocràcia, democràcia i tirania)

• Model d’estat platònic: isomòrfic amb l’ànima. Tres classes socials. La justícia implica un ordre i equilibri entre les classes. Meritocràcia intel·lectual

Lectura obligatòria: El Fedó o de l’ànima. Es tracta d’una obra on, a propòsit de la mort de Sòcrates, Plató argumenta a favor de la immortalitat de l’ànima. Però les seves...