components del sistema nerviós
Páginas: 5 (1052 palabras)
Publicado: 7 de enero de 2015
2. COMPONENTS DEL SISTEMA NERVIÓS.
El sistema nerviós està constituít per dues classes de cèl.lules:
NEURONES. Tenen la funció de conduir l’impuls nerviós. Estàn formades per:
Cos neuronal o soma. Conté el nucli, els neurofilaments i mitocondris.
Dendrites. Són ramificacions del cos neuronal. Reben impulsos nerviosos i els envíen al cos neuronal.
Axó. És una prolongació del cosneuronal, de gran longitud, rematada a l’extrem per fines branques que acaben en petits botons terminals. Condueix l’impuls nerviós.
Segons la funció que fan, les neurones es poden clasificar en:
Neurones Sensitives. Són les encarregades de conduir l’estímul des del receptor fins als centres nerviosos.
Neurones d’associació. S’encarreguen de conectar les neurones sensitives amb les motores.
Neuronesmotores. Codueixen la resposta des dels centres nerviosos fins als òrgans efectors.
CÈL.LULES GLIALS o DE NEURÒLOGIA. Fan funcions de sosteniment, nutrició i defensa del teixit nerviós. Les principals cèl.lules glials són: els astròcits, els oligodendròcits i les cèl.lules de Schwann.
FIBRES, NERVIS I GANGLIS.
Les prolongacions axòniques juntament amb les cèl.lules glials formant fibres,que poden ser de dos tipus: amielíniques i mielíniques.
Les agrupacions de diverses formes nervioses, juntament amb vasos sanguinis, constitueixen els nervis.
Els cossos neuronals s’agrupen en estructures que constitueixen els glandis del sistema nerviós perifèric i formen la substància grisa del sistema nerviós central.
4. SISTEMA NERVIÓS EN INVERTEBRATS.
A mesura que s’ascendeix enl’escala evolutiva, el sistema nerviós dels invertebrats es fa més complex, sobretot en les estructures nervioses que serveixen d’unió entre receptors i efectors. Els diferents sistemes es poden agrupar en quatre models:
Xarxes nervioses. Es presenten en els cnidaris. És un sistema poc evolucionat, constituit per neurones que formen una xarxa difusa estesa per tot l’animal. No hi ha cap òrgan decontrol, ni vies nervioses definides.
Les respostes als estímuls poden ser de defensa o de desplaçament, per mitjà de contracccions corporals.
Sistema nerviós anular. És exclusiu d’animals que tenen simetría radial. Està format per un anell nerviós que envolta l’esòfag, anomenat collar periesofàgic, del qual parteixen cordons nerviosos radials cap a la perifèria de l’animal.
Sistema nervióscordal. És característic de platihelmints. Presenta una regió cefálica en què es troben dos agrupaments de neurones, formant els ganglis cerebrals. D’aquests ganglis ix un parell de cordons nerviosos que, ramifiquen lateralment per tot l’organisme.
Sistema nerviós ganglionar. És el més estés entre els invertebrats. Presenta una regió cefálica amb acumulacions de neurones que formen els gangliscerebrals, dels quals ix el collar periesofàgic.
5. SISTEMA NERVIÓS EN VERTEBRATS.
Els vertebrats posseeixen un tipus de sistema nerviós anomenat tubular. En aquest sistema, la part anterior o cefálica del tub en què es troba l’encèfal és ampla, mentre que en la posterior, estreta i allargada, es trova hi ha la medul.la espinal.
El sistema nerviós es divideix en:Sistema nerviós central (SNC). Constituit per l’encèfal i la medul.la espinal.
Sistema nerviós perifèric (SNP). Constituit per ganglis i nervis, que ixen del sistema central o hi arriben.
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Està protegit per dos embolcalls de naturalessa diferent: ossis i membranosos.
Els embolcalls ossis. Són el crani i les vèrtebres.
Els embolcalls membranosos. S’anomenen meninges,están formades per tres capes: duramàter, aracnoides i piamàter. Entre les dues últimes es trova el líquid cefaloraquidi.
Les neurones del SNC es disposen de tal manera que els cossos neuronals s’agrupen formant la substància grisa, mentre que les fibres nervioses també s’agrupen i formen la substància blanca.
El SNC està format per l’encèfal i per la medul.la:
Encèfal. Està format per:...
El sistema nerviós està constituít per dues classes de cèl.lules:
NEURONES. Tenen la funció de conduir l’impuls nerviós. Estàn formades per:
Cos neuronal o soma. Conté el nucli, els neurofilaments i mitocondris.
Dendrites. Són ramificacions del cos neuronal. Reben impulsos nerviosos i els envíen al cos neuronal.
Axó. És una prolongació del cosneuronal, de gran longitud, rematada a l’extrem per fines branques que acaben en petits botons terminals. Condueix l’impuls nerviós.
Segons la funció que fan, les neurones es poden clasificar en:
Neurones Sensitives. Són les encarregades de conduir l’estímul des del receptor fins als centres nerviosos.
Neurones d’associació. S’encarreguen de conectar les neurones sensitives amb les motores.
Neuronesmotores. Codueixen la resposta des dels centres nerviosos fins als òrgans efectors.
CÈL.LULES GLIALS o DE NEURÒLOGIA. Fan funcions de sosteniment, nutrició i defensa del teixit nerviós. Les principals cèl.lules glials són: els astròcits, els oligodendròcits i les cèl.lules de Schwann.
FIBRES, NERVIS I GANGLIS.
Les prolongacions axòniques juntament amb les cèl.lules glials formant fibres,que poden ser de dos tipus: amielíniques i mielíniques.
Les agrupacions de diverses formes nervioses, juntament amb vasos sanguinis, constitueixen els nervis.
Els cossos neuronals s’agrupen en estructures que constitueixen els glandis del sistema nerviós perifèric i formen la substància grisa del sistema nerviós central.
4. SISTEMA NERVIÓS EN INVERTEBRATS.
A mesura que s’ascendeix enl’escala evolutiva, el sistema nerviós dels invertebrats es fa més complex, sobretot en les estructures nervioses que serveixen d’unió entre receptors i efectors. Els diferents sistemes es poden agrupar en quatre models:
Xarxes nervioses. Es presenten en els cnidaris. És un sistema poc evolucionat, constituit per neurones que formen una xarxa difusa estesa per tot l’animal. No hi ha cap òrgan decontrol, ni vies nervioses definides.
Les respostes als estímuls poden ser de defensa o de desplaçament, per mitjà de contracccions corporals.
Sistema nerviós anular. És exclusiu d’animals que tenen simetría radial. Està format per un anell nerviós que envolta l’esòfag, anomenat collar periesofàgic, del qual parteixen cordons nerviosos radials cap a la perifèria de l’animal.
Sistema nervióscordal. És característic de platihelmints. Presenta una regió cefálica en què es troben dos agrupaments de neurones, formant els ganglis cerebrals. D’aquests ganglis ix un parell de cordons nerviosos que, ramifiquen lateralment per tot l’organisme.
Sistema nerviós ganglionar. És el més estés entre els invertebrats. Presenta una regió cefálica amb acumulacions de neurones que formen els gangliscerebrals, dels quals ix el collar periesofàgic.
5. SISTEMA NERVIÓS EN VERTEBRATS.
Els vertebrats posseeixen un tipus de sistema nerviós anomenat tubular. En aquest sistema, la part anterior o cefálica del tub en què es troba l’encèfal és ampla, mentre que en la posterior, estreta i allargada, es trova hi ha la medul.la espinal.
El sistema nerviós es divideix en:Sistema nerviós central (SNC). Constituit per l’encèfal i la medul.la espinal.
Sistema nerviós perifèric (SNP). Constituit per ganglis i nervis, que ixen del sistema central o hi arriben.
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Està protegit per dos embolcalls de naturalessa diferent: ossis i membranosos.
Els embolcalls ossis. Són el crani i les vèrtebres.
Els embolcalls membranosos. S’anomenen meninges,están formades per tres capes: duramàter, aracnoides i piamàter. Entre les dues últimes es trova el líquid cefaloraquidi.
Les neurones del SNC es disposen de tal manera que els cossos neuronals s’agrupen formant la substància grisa, mentre que les fibres nervioses també s’agrupen i formen la substància blanca.
El SNC està format per l’encèfal i per la medul.la:
Encèfal. Està format per:...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.