Conflicto yemen

CONFLICTE ENTRE LA REPÚBLICA ÀRAB DEL IEMEN I LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA POPULAR DEL IEMEN (1972-1990)

Marta Benito Delgado
Ariadna de Vilallonga i Carcolé

INDEX

1. Descripció breu
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

2. Antecedents del conflicte
La divisió de Iemen en dos estats diferents té el seu origen en l’ocupació del territori per dues forces externes –els turcs i els britànics–durant el segle XIX. El 1839, els britànics es van instal·lar al Iemen del Sud, a Aden, el millor port de la regió. El 1872, els turcs van ocupar la zona de Iemen del Nord. La influència que exercirien les dues potències colonials sobre la seva zona del Iemen potenciaria la diferència entre ambdues parts:
Encara que Iemen va constituir una sola entitat només per curts períodes durant el passatmil·leni, la unificació iemení va ser un clar objectiu dels dos imams més importants Iemen del Nord durant el segle XX i de la majoria de nacionalistes des de 1960. En els primers dos terços de segle, a més, es va incrementar el comerç i el treball migratori entre el sud del Iemen del Nord i el port d’Aden, fomentant la vella idea d’un sol Iemen. Pel contrari, la bisecció que van crear els otomans i elsbritànics va dividir la població iemení en dos sistemes polítics diferents i dos cultures polítiques diferents, cadascuna amb els seus propis valors, creences, interessos i preocupacions.[1]
Per una banda, l’Imperi Otomà, en els seus esforços per centralitzar el poder per sobre de les tribus de Iemen del Nord, va crear un aparell administratiu-burocràtic que serviria en el futur com a base d’unestat viable. A més, el fet que a Iemen del Nord existissin tradicionalment altres estructures d’autoritat a part de l’estat (unes d’aquestes són les tribus, especialment importants), va fer que es desenvolupés una cultura política basada en el consens i la coalició, on l’autoritat política combina factors religiosos, nacionalistes i de lideratge tribal.
Per altra banda, a Iemen del Sud no hi vahaver una tradició semblant. Els britànics van aplicar una política de control indirecte, delegant als sultanats l’autoritat i creant una mena de conglomerat de petits feus: “[Quan el britànics van deixar Iemen] es va deixar al sud sense cap norma històrica de legitimitat centralitzada i només amb les més bàsiques institucions i estructures pel govern fora d’Aden”. [2] [3]
La divisió definitiva endos estats va arribar després de la Primera Guerra Mundial. Amb la descomposició de l’Imperi Otomà, Iemen del Nord va aconseguir la independència. Entre 1918 i 1962 es va produir una guerra civil entre monàrquics i republicans, que van guanyar aquests darrers amb la conseqüent proclamació de la República Àrab del Iemen el 1962.
Al Iemen del Sud, que fins llavors seguia dominat pels britànics,van començar el 1963 les revoltes anti-britàniques –dutes a terme, entre d’altres, pel Front d’Alliberament Nacional (FAN) –, que van culminar el 1967 amb la proclamació de la República Popular del Iemen del Sud, primer estat àrab d’ideologia marxista de la història. No obstant, i això serà de vital importància, al cap de dos anys l’ala radical comunista del FAN va prendre el poder. Iemen del Sud esva passar a dir República Popular Democràtica del Iemen del Sud i van instaurar un règim de partit únic, el Partit Socialista del Iemen.
El Partit Socialista del Iemen va començar una revolució socialista. Moltes persones van tenir que refugiar-se a Iemen del Nord i Aràbia Saudita, on es crearà un front d’oposició des d’on es començarien les incursions a la frontera amb el Sud. A partir d’aquí,es va accentuar la polarització dels dos països: Iemen del Nord s’aproparia a Occident i Iemen del Sud a l’URSS.

3. Context del conflicte
Pel que fa a la localització espacial de Iemen del Nord i del Sud, cal dir que posseeix un valor geoestratègic per diferents motius. El primer són els jaciments de petroli que hi ha a les dues bandes. Concretament, els trobats a les regions frontereres de...