Consumint el mon

INTRODUCCIÓ



En aquest treball anem a tractar tots els temes relacionats amb el comerç alimentari, les injustícies que hi ha avui dia, com està repartida el menjar en diferents països, que preus es venen en uns països els aliments i en uns altres, que multinacionals són les quals surten beneficiades, els grans empresaris, etc. I amb això que volem arribar? Volem arribar a unes possiblessolucions a aquest gran problema, però això sí per a poder millorar aquestes injustícies que es produïxen, fa falta l'ajuda de tots.

Ponència 1: Consumint el planeta
Presentació
El Pla Executiu sorgit de la Cimera de la Terra de Johannesburg (2002) admetia que “son
indispensables uns canvis fonamentals en els sistemes en què les societats produeixen iconsumeixen si es vol abastar un desenvolupament sostenible del mon”. Consumir vol dir satisfer unes necessitats, però la clau de la qüestió és què és necessari, i amb quant n’hi ha prou. El consum es necessari per a la vida i el benestar humans. Per això els 2.800 milions de persones que viuen amb 2 dòlars al dia envegen el nostre model de vida. Però, el que avui ja sabemés que el consum enregistrat per les classes benestants va més enllà de satisfer les necessitats o fins i tot fer realitat els somnis per convertir-se en un fi en si mateix. I per això hem impulsat un model econòmic en el qual els productes es consumeixen, es cremen, es gasten, es substitueixen i es llencen a un ritme cada cop més accelerat. Perquè ens calalimentar una economia basada en les vendes per unitat de producte més que no pas en els serveis que ofereix. El resultat és que el carro del consum mundial ha agafat un impuls tan extraordinari que hi ha seriosos dubtes de si els recursos planetaris poden suportar-ho. Per exemple, veiem que la Xina, que ha passat de no tenir pràcticament cotxes particulars el 1980 aenregistrar-ne 5 milions el 2000 i 24 milions el 2005 (més o menys els que hi ha a l’Estat espanyol), però és que encara queden 1.000 milions de possibles compradors més que esperen poder tenir també un cotxe. El problema no és posar-se un cotxe a la vida sinó que precisa prop d’una tona de materials (vidres, metalls, plàstics, etc.) i que per cada 100 km consumeixun mínim de 7 litres de gasolina, expulsa gasos tòxics i no té una vida útil de més de 15 anys a tot estirar. Un 25 % de la població mundial forma part de la classe consumidora. Consumir vol dir sovint desitjar productes que necessiten molts recursos com passa amb la carn i els làctics que es produeixen consumint grans quantitats de cereals, aigua i energia. Però tambéhem de reconèixer que una important proporció de la despesa de consum se centra en articles que no es podria dir exactament que són necessaris per a la supervivència i la comoditat, sinó que simplement satisfan capritxos sensitius. La realitat mostra que la riquesa o el consum no són sinònims de la felicitat. Així que el fracàs de la riquesa i elconsum addicionals a l’hora d’ajudar les persones a portar una vida satisfactòria, pot ser l’argument més eloqüent per revaluar el nostre consum.
Anàlisi de la realitat
L’energia barata i la millora en les tecnologies del transport, la capacitat d’innovació tecnològica de tot tipus que ha portat a un increment de l’eficiència en la producció i sovint d’augmentar lacapacitat de les persones i la maquinària per extreure recursos. Així el gran frenesí del consum durant el segle XX ha portat a l’augment de la utilització de les primeres matèries que al seu torn es converteixen en residus o contaminants. Entre el 1960 i el 1995 el consum mundial de minerals es va multiplicar per 2,5, per 2,1 el de metalls, per 2,3 el de...