Crisis

LITERATURA
LES PRIMERES MANIFESTACIONS LITERÀRIES
Concretament, de mitjan segle XII són amb tota probabilitat els dos textos més antics que tenim en la nostra llengua. Es tracta d’una traducció del Forum Iudicum, les antigues lleis visigòtiques, versió que esdevé una fita no solament per a l’estudi de la llengua, sinó també per a la història del Dret. Ací en reproduïm un fragment: (..) si podenprovar que per frau o per galidansa d’altres homes o per manament reial foron encombrats que non o progron ademplir aicelò enfre sis meses.* La voluntat del defunt escrita de pos que fo mort enfre sis meses sia publicada. Voluntat d’aquell o d’aquella que testa en sa vjda de pos sa mort ans que sis meses sien passats sie publicada e manifestada, e per escriptura davant qualque sacerdot o davanttests. E si alcun cela6 et amaga aquella voluntat del defunt, tant compona de so propi haver.
Edició d’A. MUNDÓ, p. 166.

Vocabulari: Galidansa: romanços, accions fictícies / Encombrats: impedits / *No pogueren complir allò en sis mesos / Tests: testimonis / Cela: oculta, amaga / Compona: restituïsca De la fi del segle XII o principi del XIII són les anomenades Homilies d’Organyà, aplec de sissermons (un d’incomplet), trobats el 1904 a la població lleidatana del mateix nom. Es tracta del compliment de les disposicions dels concilis de Magúncia, Reims i Tours, que recomanaren la predicació en llengua vulgar. Amb tot, és curiós observar que en les Homilies, el llatí conserva el caràcter de llengua culta: mentre que la narració se succeïx en la llengua del poble, els fragments dialogatssón primerament enunciats en llatí i tot seguit traduïts. Com ara en aquest fragment d’una de les Homilies, que reproduïm: E Nostre Séine 1, dix ad ells: Vobis datum est nosse misterium regni Dei, ceteris autem in parabolis. —A vós és donat a conéixer lo mester del regisme 2 de Déu pus3 que aquells qui tot ho crezen per paraules. Doncs, frares cars, rezebam la paraula de la predicació de Jesu Cristen goig e retingams-la e.nostre cor, que Diable no la pusca gitar de nostre cor; e així farem fruit en paciència sens nulla oreeza4. Sapiats, seinors, que qui màs se treballarà dels afers de Déu en est segle, major gazardó n’aurà el seu regisme. Doncs, fraires 5 cars, esforcem-nos que.ls pecats en què som(o) nos lexen, e nostres penitències prenam, per ço que Jesu Crist nos den portal6 denant losàngels el cel.
Edició de. COROMINES, p. 135-136 Vocabulari: 1. Senyor / 2. Reialme / 3. Més / 4. Lletjor / 5. Germans / 6. Ens ha de portar.

Existeixen altres obres de caràcter religiós, destinades a acostar l’home a l’Església i a la Bíblia. Així, de la primera meitat del segle XIII posseïm anomenades Epístoles farcides, la més antiga sobre el martiri de sant Esteve i una segona, una micaposterior, sobre sant Joan.

Literatura. 2

S’anomenen farcides perquè el text litúrgic en llatí era immediatament traduït al romanç, és a dir, es farcia el text llatí amb la traducció a la llengua del poble: Stephanus autem, plenus gratia et fortitudine faciebat prodigia et signa magna in populo /Auyats, senyors, per qual raysó / lo lapidaren, li feló’, / car víron2 que Déus en él fo’ / e féumiracles per son do.
Edició de J. ROMEO, p. 6

Vocabulari: Feló: enutjaren / Víron: veren / fo: existiu També d’origen religiós són alguns plants dedicats a la Mare de Déu, de mitjan del segle XIII com ara el que s’ha titulat Aujats, senyors que credets Déu lo payre («O Tu, senyors que creieu en el pare Déu»). En definitiva, totes aquestes senzilles composicions piadoses ens permeten imaginar elque podia haver sigut la primitiva cançó religiosa i ens fan veure que el llatí, a poc a poc, anava quedant desplaçat també en les esferes cultes de la societat. Hem de suposar que el poble pla feia temps que l’havia deixat d’utilitzar també. Sobre els orígens de la poesia profana, és a dir, la no religiosa caldrà remarcar, d’entrada, que no n’existeix massa documentació. La més antiga...