Ctma 1batx - t2: materials terrestes: roques i minerals

T2: Materials Terrestes: roques i minerals

Els minerals
Mineral: material sòlid, inòrganic i d’origen natural que té una composició química determinada i una estructura atòmica ordenada.
· Estructura cristal·lina: els cristalls presenten una forma geomètrica externa.
· Estructura amorfa: no presenten cap ordre intern (mineraloides).

Agregats cristal·lins: nombrosos cristalls s’implantenen una matriu. Si la matriu és plana (drusa) si es còncava (geoda). Destaca les dendrites que tenen aspecte arborescent.
Macle: unió de dos o més cristalls.

Formació dels minerals
· Cristalització a partir de fluids: per evaporació, per refredament o per sublimació.
· Transformació en estat sòlid: es formen quan es produeixen canvis en les condicions ambientals. Pot ser que hi hagi canvisamb modificació de l’estructura mineral o bé que es formin nous minerals.

Propietats
· Propietats escalars: no depenen de l’estructura interna del mineral ja que donen sempre el mateix valor.
o Hàbit: És l’aparença o forma externa en què està cristal·litzat.
o Densitat: És la relació que hi ha entre la massa d’un mineral i el seu volum. Per calcular la densist d’un mineral es necesita unabalança per mesurar-ne la masa; el volum es pot obtenir pel desplaçament de l’aigua en posar el mineral en una proveta.
o Punt de fusió: És la tempreatura a la qual es fon un mineral, passa de sòlid a líquid.
· Propietats vectorials: depenen de l’estructura interna dela minerals basantse en tres valors (intensitat, direcció i sentit).
o Propietats mecàniques
- Duresa: És la resistència quepresenta una superfície d’un mineral a ser ratllada. Es determina amb l’escala de Mohs.
- Tenacitat: És la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se.
§ Fràgil: es trenca fàcilment.
§ Mal·leable: es pot laminar fàcilment.
§ Sèctil: es poden fer virutes.
§ Dúctil: pot ser estirat com un fil.
§ Plàstic: pot ser doblegat de forma permanent.
§ Elàstic: pot ser doblegat i recuperala forma original.
- Fractura: És l’aspecte que té un mineral en trencar-se de forma irregular.
- Exfoliació o calivatge: És la propietat que tenen alguns minerals de trencar-se en superfícies planes o làmines.
o Propietats òptiques: Són propietats que fan referència al comportament dels minerals en relació amb la llum.
- Color: s’utilitza la ralla de color que és el color polvoritzat.
-Brillantor o lluïssor: És una propietat que depèn de la incidència de la llum i la seva reflexió sobre la superfície del mineral.
- Birefrigència: poder birefrectiu: índex de refracció existent entre dos raig.
§ Monorefrigents: només refracten un raig.
§ Birefrigents: el raig de llum incident es desdobla en dos de refrectats, un d’ordinari i un d’extraordinari.
o Propietats magnètiques: Esrelacionen amb el comportament de certs minerals davant imants de ferro.
- Paramagnètics: són atrets pels imants.
- Diamagnètics: són repel·lits.
o Propietats elèctriques: Són propietats que relacionen els minerals amb el seu comportament com a conductors elèctrics (conductivitat).
- Conductors
- No coductors

Classificació dels minerals

I. Elements natius: Són minerals formats per un solelement químic. Exemples: or,plata.
II. Sulfurs i compostos afins: Són combinacions sense oxigen de diversos elements metàlics o mtal·loides amb sofre. Tenen una densitat alta. Exemples: galena, blenda, pirita, cinabri.
III. Halurs: Són combinacions de metalls amb elements halògens. Tenen una densitat baixa i són solubles. Exemples: halita (sal comuna), silvina, flourita.
IV. Òxids i hidròxids: Sóncompostos formats per la combinació de metalls amb oxigen o grups hidroxil (OH). Exemples: oligist, limonita,magnetita.
V. Carbonats, nitrats i borats: Són oxisals combinades amb metalls. Exemple: calcita.
VI. Sulfats, cromats, molbdats i wolframats. Són oxisals amb metalls. Tenen aspecte no metàl·lic i duresa baixa. Exemple: guix.
VII. Fosfats, arsenats i vandat: Són combinacions de fòsfor,...