Cultures en interacció

Com a problemàtiques més usuals derivades de la migració trobem l’ estrès i el dol migratori, són produïts a causa d’ una separació i no d’ una pèrdua i les reaccions dels individus són diferents en cada cas. Es tracta d’ un dol recurrent perquè hi ha la possibilitat de tornar enrere, l’ immigrant té un procés d’ anar i venir i cada cop que va i ve se li produeixen canvis, com per exemple canvisculturals, aquest dol és repeteix degut també a les noves tecnologies i al fet que pugui mantenir un contacte seguit amb el seu origen, la tercera característica és que aquest dol va molt lligat a la personalitat i a aspectes molt íntims de la persona, el dol migratori suposa, també, una multiplicitat d¡ elements, pràcticament tos els hàbits de la vida de l’ individu es modifiquen i s’ han dereelaborar, L cinquena característica es produeix cuan la persona viu un dol cònic que pot provocar situacions de regressió amb comportaments infantils. Hi ha diferents fases en aquest procés, la primera és la negació, per exemple, no voler abordar els problemes perquè els veuen massa difícils, la segona són una sèrie de processos de resistència i finalment trobem una situació de l’ usuari mésintegrada.

En l’ apartat de la comunicació en l’ atenció primària (3.5.2) tracta l’ idioma, la llengua com un dels punts més importants per produir desigualtats, una bona comunicació metge-pascient és bàsica per establir un intercanvi d’ informació que permeti fer un bon diagnòstic al professional. També és un obstacle i pot produir un conflicte la diversitat de valors, i cultures, el fet de disposard’ una bona competència cultural és important, ja que a través d’ aquesta habilitat l’ usuari pot comunicar els propis coneixements, les actitud i els valors fent-los arribar a l’ altre persona independentment del seu origen, pot ser un plantejament una mica utòpic però el que bàsic perquè funcioni és la sensibilitat cultural del metge i la capacitat de reconèixer on és el seu límit i on ésnecessària la intervenció d’ un mediador cultural o d’ un intèrpret. Comparant els serveis mèdics catalans amb el serveis mèdics dels països d’ origen dels immigrants trobem que en la majoria de països d’ origen (Marroc, Senegal...) la sanitat no és un dret universal i els serveis sanitaris públics no cobreixen, en molts casos, ni la meitat de la població, a més a més, aquets serveis són lents, sense unabona organització i amb moltes mancances. Per exemple, al Marroc cada pacient té una llibreta amb el seu expedient i no la pot perdre ja que el seu expedient no consta en cap més document ni està guardat en cap arxiu informàtic, cosa que no passa en els centre privats, on cada pacient té el seu expedient informàtic, els marroquins afirmen que la sanitat privada en el seu país és de molta mésqualitat que la pública. Un altre obstacle que es troben en aquets països és la dificultat d’ accessibilitat als hospitals, que acostumen a estar a les grans ciutats i la comunicació d’ aquestes amb els nuclis més petits és molt millorable o l’ accés als medicaments que són molt cars perquè l’ estat no els subvenciona, per això a països com al Senegal és normal l’ ús de medicines tradicionals fetesamb herbes. En països on la seguretat social existeix com Argentina o Romania trobem dues visiones diferents, a Argentina els hospitals públics només els utilitzen les persones sense recursos, la gent que treballa i es pot permetre pagar-se la sanitat privada ho fa, en canvi, el sistema sanitari de Romania es semblant al d’ aquí, als assalariats cotitzen a la Seguretat Social, però si no paguenperden el dret a les prestacions sanitàries inclús als medicaments gratuïts, en aquet país també trobem una desigualtat alhora d’ accedir a la sanitat pública, la gent, per assegurar-se un bon tracte ofereix diners o menjar als metges i infermeres i aquesta pràctica també la intenten dur a terme a aqui. Pel que fa el tema de la jerarquia trobem que en la majoria de països d’ origen hi ha una bona...