Curial e güelfa

I LLibre.

Una dama, anomenada Honorada, estava casada amb un home molt gentil i bondadós. I d'aquesta parella va néixer Curial. Un temps després el pare de Curial va morir, i es va quedar l'Honorada tota sola criant i protegint al seu fill. Fins que un dia el petit Curial va decidir abandonar casa seva, i anar-se'n del costat de la mare ja que quedant-se amb ella no trobava cap oportunitat,ni cap sortida. Va partir cap a casa del marqués de Montferrat, que era un jove que vivia amb la seva germana Güelfa, i havia heretat el poder i les terres del seu pare, després de la mort d'aquest. El marqués va deixar que Curial es quedés amb ell en el castell de Pontestura, servint-lo.
Un jove cavaller anomenat Milà, es va enamorar de la Güelfa, encara que aquesta només tenia tretze anys, iper poder casar-se amb aquesta va oferir la seva germana Andrea al marqués. El marqués va acceptar el tracte i les dues parelles es van casar. Dos anys després de les noces, Milá va morir i Güelfa va quedar vidua, i amb tots els béns del seu marit. Davant aquesta situació, el marqués va demanar a la seva germana que anés a viure amb ell a Montferrat, ja que estava segur de que molts homesintentarien casar-se amb la Güelfa per les seves riqueses.
Curial va continuar servint al marqués, però com aquest estava pendent només de la seva dona Andrea, Curial es va dedicar a aprendre filosofia, retòrica, lògica i gramàtica, i gracies a això va ser un home molt estimat i molt famós.
La Güelfa és sentia molt sola, i cansada d'aquesta situació va decidir estimar secretament a algún jove. I vadecidir que aquest jove fós en Curial, per la seva valentia. La Güelfa va confessar les seves intencions al seu home de confiança, Melcior de Pando, i li digué que es volia fer amb en Curial. Melcior va oferir-se a ajudar-la en tot el que calgués i ella el va demanar que l'ajudés a treure Curial de la pobresa i d'aquesta convertir-lo en un home de valor. Melcior va parlar amb Curial, i el va comentarque ell no tenia fills, i l'havia elegit a ell per a deixar-li els seus bens. El que no savia Curial és que els béns que Melcior li oferí, eren en realitat de la Güelfa.
Curial i Güelfa parlaven molt sovint, i dos ancians, que servien la Güelfa es van adonar de la situació, i van començar a vigilar-los, per contar el que succeïa al marqués. Güelfa, cansada de que Curial no se n'adonés dels seussentiments cap a ell, va decidir confessar-li el que sentia. I resulta que Curial també sentia el mateix. D'aquesta manera van quedar en que es veurien en secret, ja que el seu germà no podia assabentar-se d'aquesta situació perque seria deshonrrós per a ell.
Un bon dia, mentres anaven a dinar, Güelfa va esperar a que tots els seus homes passessin per davant i va agafar a Curial i el va besar,però els dos ancians els van veure, i no van tardar en anar a contar el que havia pasat al marqués. Un dels ancians, anomenat Ansaldo, va demanar al marqués que el millor seria que separés a Curial de la Güelfa. El marqués va estar rumiant en el que havia de fer uns quants dies, i finalment va decidir demanar a Curial que es separés de la seva germana Güelfa. El cavaller davant aquesta situacióva pensar ràpid, i se li va ocorrer dir-li al marqués que tots els rumors que li havien arribat eren producte de l'enveja. El marqués es va deixar convencer per les paraules de Curial. I el va deixar quedar-se, però li posà una condició, aquesta condició era que Curial no entrés a l'habitació de la Güelfa. Però els enamorats van continuar veient-se encara que ho feien de lluny.
Un dia vaaparéixer un herald en la vila on estaven el marqués, la seva dona i la seva germana, diguent que buscava a un cavaller que s'oferís per lluitar en defensa de la duquessa d'Ostalriche. A aquesta duquessa l'havien acusat d'adulteri i només es salvaria si el cavaller amb el qual es suposava que havia estat, lluitava amb algun cavaller voluntari contra els acusadors. Curial i el marqués van anar a visitar...