Dafo

Quatre models bàsics d’acords federals

Tipus diferents de lògiques normatives:
- Lògica de caràcter pragmàtic: es tracta d’una lògica que, en el terreny polític, és presidida pels valors o principis rectors de l’autonomia, l’eficàcia i l’estabilitat institucional. (Un acord de caràcter federalitzant que satisfés les parts implicades, però que no estigués dotat, per exemple,d’estabilitat, no podria ser qualificat de bon acord).
- Lògica de caràcter “ètic – cultural”: ha de tenir el seu reflex en els símbols, institucions, processos de representació i de decisió, etc., establerts per l’acord polític entre aquelles diferents realitats nacionals. Ha de resultar “còmode” en termes d’identitat i s’ha de reflectir en un entramat competencial, institucional i simbòlic que permetique aquelles diferents realitats nacionals puguin “reconèixer-se” en les institucions i símbols de l’estat.
- Lògica de caràcter “polític – moral”: ha de ser inequívocament liberal – democràtica. Una lògica basada en el respecte i la protecció d’uns valors humans de caràcter universal, i també en els altres principis organitzatius que conformen el “nucli dur” dels estats de dret (principisde legalitat, separació de poders, llibertats individuals i col·lectives, eleccions competitives, etc.). Inspira uns valors i criteris d’actuació institucional independents del context en què s’apliquen.

Característiques més comunes als acords liberal – democràtics de caire federal:
- Existència de dos nivells de govern, que inclouen una dualitat en els poders legislatiu, judicial iexecutiu, cadascun amb institucions, competències i ingressos propis.
- Mecanismes de col·laboració o coordinació en les relacions intergovernamentals en aquelles competències que són compartides o concurrents entre els dos nivells de govern.
- Mecanismes de representació de les unitats federades en algunes institucions de decisió política del poder central, o de l’estat considerat enconjunt.
- Un “àrbitre” institucional que dirimeixi les disputes sobre la constitucionalitat de les normes emanades tant dels parlaments de les unitats federades com del parlament federal (tribunals o referèndums).
- Una constitució escrita que no pot ser reformada unilateralment per les institucions de la federació, ja que això significaria la ruptura unilateral del pacte previestablert per les unitats federades.

Tipus d’acords federals:

1.- Els estats regionals: són estats en què el doble nivell de govern es produeix com a conseqüència d’un procés de descentralització política, garantit en la mateixa Constitució de l’estat.
- Característiques:
1) Es construeixen a partir d’un estat unitari que es descentralitza.
2) La descentralitzaciópolítica, només es fa a algunes regions de l’estat.
3) El poder judicial i la fiscalitat romanen en les institucions del poder central
4) Les regions no participen en la reforma constitucional.
5) Exemple: Itàlia després de la II Guerra Mundial

2.- Les federacions simètriques: es basa en un procés de centralització pel qual les unitats federades han cedit una sèriede competències al poder central.
- Característiques:
1) La cessió de competències i les relacions entre les unitats federades i la federació són del mateix tipus.

2) Tot el territori de la federació equival a la suma dels territoris de les unitats federades
3) El nombre de mecanismes de cooperació entre els dos nivells de govern ha anat augmentant4) Exemple: Alemanya, Àustria

3.- Els acords federals asimètrics: hi ha dos tipus

- Federacions asimètriques: es manté la perspectiva de centralització federal, però, en aquest cas, les relacions de les unitats federades amb el poder central no és homogènia. La Constitució federal estableix diferents relacions per a algunes d’aquelles unitats que queda reflectida en diversos...