Democràcies i totalitarismes

HISTÒRIA.
9.DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES
1. LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES LIBERALS
1.1 Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
la victòria dels estats democràtics va provocar el desmembrament dels imperis autoritaris i el naixement dels nous països amb república i van adoptar sistemes polítics de caire liberal parlamentari com: Alemanya, Àustria, Txecoslovàquia y Polònia. El sufragiuniversal masculí: G.B i Itàlia. Anglesos y francesos: jornada 8h.
A l'Europa del 1920 es van viure circumstàncies econòmiques difícils. Van augmentar molt els preus i l'atur va augmentar. La crisi del 1929 ho va empitjorar. Entre el 1919 i el 1920 es va ocasionar una crisi social, on es van produir vagues a la gran Bretanya, a França, a Alemanya i a Itàlia.. Però van ser parades per la policia il'exercit i a causa d’això es van limitar els drets sindicalistes. Els sindicats i els partits socialistes i comunistes es van reforçar i van recordar als treballadors que a Rússia la Revolució Soviètica havia dut la classe obrera al poder. Això va portar una oposició a les democràcies tant per el proletariat com per la burgesia.

1.2 Les democràcies davant la crisi
Davant la crisi econòmica isocial els països on mes havia arrelat el parlamentarisme (GB i França) van aconseguir integrar el socialisme en el sistema a traves d'un sufragi universal. Així va ser possible aïllar els partits mes radicals i consolidà la democràcia.
Gran Bretanya: tenia una situació econòmica greu: indústries tradicionals antiquades, productes poc competitius, reduir les exportacions. El 1921 va acceptar lapartició de Irlanda. Partit laborista va canalitzat de manera parlamentària a les demandes populars.
França: la situació de crisi econòmica es va produís el 1930 amb protestes obreres i mobilitzacions dels sectors més radicals de la dreta, que van formar el Front Popular(1936). A Suïssa, a Bèlgica i a Holanda es va aconseguir a partir de la formació de coalicions governamentals al voltant delspartits liberals i a Noruega, Suècia i Dinamarca.

1.3 El sorgiment de règims autoritaris
En els països on el sistema liberal parlamentari tenia poca tradició s'hi van establir sistemes polítics autoritària. Eren dictadures que prometien restablir l'ordre, exalçaven el nacionalisme i es recolzaven en els gran propietaris, l’exèrcit o l’Església, amb la finalitat de combatre l'avenç de lesidees socialistes i comunistes. 1920: Hongria, 1926: Polònia, Lituània i Portugal, 1934: Letònia i Estònia, 1930: Grècia, Romania i Bulgària. A Espanya el general Primo de Rivera va protagonitzar un cop d'Estat i es va instaurar una dictadura.
L'arribada al poder a Itàlia del Partit Nacional Feixista, dirigit per Mussolini (1922), i la del partit nazi a Alemanya (1933), liderat per Adolf Hitler.2. LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-1939)
2.1 La crisi de la postguerra
Durant la Primera Guerra Mundial, el cost de la vida a Itàlia havia pujat, i el nivell de vida dels treballadors va baixar. Quan va acabar la 1GM les organitzacions obreres van intentar recuperar aquestes pèrdues. Això va ser l'origen del moviment vaguístic; 1800 vagues i els obrers van ocupar fabriques al nordd'Itàlia. Al camp es va desenvolupar un moviment d'ocupació de terres dels gran propietaris. Tots aquest moviments van ser reprimits, però la por de la bolxevització i de l'esclat d'una revolució social es va estendre entre la burgesia que va reclamar solucions mes estrictes.
Monarquia constitucional travessava una situació de inestabilitat. Entre el 1919 i el 1920 es va succeir 5 govern diferents.El règim constitucional descansava sobre partits liberals: Partit Socialista i Partit Popular.
Nacionalisme exaltat, desviat de la frustració desprès de la 1GM per el fet de la promesa de recuperar les terres irredemptes.

2.2 La formació del partit feixista
1919 Benito Mussolini, un exmilitar socialista expulsat del partit, va crear els Fasci Italiani di Combattiento, un moviment que...