Democracia i escola

John Dewey ( 1859 – 1952 ), ha estat un dels pedagogs i filòsofs més importants d’aquests segle, així com un crític social i un activista polític, per les seves aportacions en diferents àmbits, però sobretot, ens interessa l’àmbit educatiu, on Dewey és el pare de la pedagogia progressista. Va guiar una aportació educativa innovadora a partir del pragmatisme filosòfic, la reflexió, la preocupacióper la interacció, i sobretot per l’interès per la comunitat i la democràcia.
Podem dir que Dewey ha sigut i és un referent significatiu per educadors i pedagogs, per la creença en que l’educació ha de ser experiència, per l’exploració de Dewey del pensament i la reflexió, i per la seva preocupació en l’estudi de les influències que provoca l’ambient en l’aprenentatge dels alumnes.DEMOCRÀCIA I ESCOLA

Dewey, J. (abril de 1985). Democràcia i escola. Eumo Editorial.

El moviment de renovació pedagògica, coneguda com Escola Nova, comença a finals del segle XIX i començament del segle XX, centrada en la preparació del nen per al triomf de l'esperit sobre la matèria, el respecte i desenvolupament de la personalitat del nen, formació del caràcter i la coeducació ipreparació del futur ciutadà, un home que sigui conscient de la dignitat de tot ésser humà.
L'educació nova va sorgir, principalment, com a reacció a l'educació tradicional. Els pedagogs que representaren a l'Escola Nova van denunciar la passivitat en la que es tractava a l’alumne.

Es va imposar l'obligació de tenir una imatge justa del nen, tractar cadascú segons les seves aptituds, emfatitzantla significació, valor i dignitat de la infància. L'educació es basa llavors en la psicologia del desenvolupament infantil, i tenia que garantir al nen la possibilitat de viure la seva infància feliçment.

La idea d’un programa imposat es tornaria innecessària, ja que la funció del mestre no era donar els continguts determinats, si no que ara es tindria que conèixer les necessitats i interessosde l’infant, així que els llibres eren deixats de banda i serien com a suplements. En aquell moment diguem que l’assignatura era com més pràctica però a la vegada teòrica, ja que l’alumne si l’interessés el tema, acabaria aprenent més sobre aquella matèria. Tenien que ser capaços de despertar l’interès dels infants.

Són, doncs, la natura, la vida del món, els homes, els esdeveniments els nouscontinguts. L'educació era entesa com un procés per a desenvolupar qualitats creadores en el nen. Es torna essencial que pugui emprendre les seves investigacions amb tota llibertat.

La relació entre l’infant i el mestre, de poder de submissió que era donada en l’Escola Tradicional patiria un gran canvi, on bé substituïda per afecte. Llavors el mestre era convertit en una ajuda auxiliar per alpropi desenvolupament i espontani del nen, o sigui que el mestre era com una espècie de guia per a portar-los i obrir-los noves portes als seus alumnes. Amb aquesta nova relació hem de parlar d’autodisciplina, ja que el mestre es qui cedeix el poder als alumnes, llavors el que estem dient es que en aquesta pedagogia es centra en la pròpia educació de l’infant.

Amb aquest canvi de relació quetrobem entre mestre i alumne, també es produeix en el mètode, on aquest nou model introdueix una sèrie d’activitats lliures per poder desenvolupar la creativitat i imaginació, i on els continguts estarien a disposició de l’infant, mitjançant la seva pròpia iniciativa

ESCOLA LABORATORI DE DEWEY
Per això Dewey portaria endavant un projecte d'escola experimental en el context de la Universitat deChicago, on la seva escola es posaria en pràctica amb les seves idees respecte de la necessària interacció entre teoria i pràctica en els processos d'ensenyament i aprenentatge. El desafiament d'aquesta escola era, segons Dewey, “descobrir en l'administració i la selecció de matèries dels mètodes d'aprendre, ensenyar, i disciplinari. De com una escola podria tornar-se una comunitat cooperativa...