Descartes

EXERCICI D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
SEGONA AVALUACIÓ
CURS 2010-2011
1. Anàlisi semàntic dels termes:
a) Veritat
És allò perfecte. Allò del que tenim certesa. Una evidència intel·lectual. Una idea clara i distinta. És l’acord entre la ment i la cosa.
b) Certesa
És la part clara i distinta d’un veritat. La veritat ha de ser absoluta, i la certesa ens dóna una seguretat enl’enteniment d’aquesta.
c) Dubte
És l’instrument per al mètode cartesià. Té com a objectiu obtenir evidències. Tot allò que contingui el dubte no podrà ser font vàlida de coneixement.
d) Naturalesa
És substància material i física que té com a característica ser dimensional. És una realitat dinàmica de cossos en moviment organitzats matemàticament.
e) Extensió
Propietat d¡existir en més d’unadimensió. És la característica principal de la matèria.
f) Evidència
La realitat inqüestionable allò de la qual, la negació és contradictòria. Primera evidència “jo penso, doncs existeixo”.
g) Substància
Allò que existeix en sí mateix i no necessita de cap altra cosa per existir. És invariable.
h) Claredat i distinció
La claredat és tot allò evident i de forma transparent. I ladistinció és allò que, a més de ser clar, és independent.
i) Pensament
El pensament fa que el dubte no sigui vàlid per aquest, perquè només pel fet d’estar pensant ja existeixes i el dubte desapareix. Són les activitats concretes de la substància pensant ( Res Cogitans ).
j) Idea
Es troben en el pensament i poden ser de tres tipus. És un acte de pensament i la representació d’un objecte iles seves característiques.
2. Anàlisi formal del text:
a) Cita i explica el supòsit inicial de l’argumentació cartesiana que es troba a la primera meditació a propòsit del coneixement.
Per Descartes, al llarg de la història, la filosofia té moltes incoherències entre sí. I ell pensa que el que ha fallat és el mètode, per tant el que farà serà crear un nou mètode que ens apropi a larealitat inqüestionable, és a dir, que fonamentar la realitat mitjançant el dubte. El mètode cartesià
“Ja fa un temps que m’he adonat que, des que era jove, havia tingut per vertaderes moltes opinions falses, i que allò que després vaig fonamentar sobre principis tan poc segurs no podrà sin ser dubtós i incert de manera que em calia provar seriosament, un cop a la vida, de desfer-me de totes lesopinions a què fins aleshores havia donat crèdit, i començar de vell nou des dels fonaments, si volia establir algun principi ferm i constant en les ciències.” Pàg. 120 Atena 2011

b) Quines són les fonts de coneixement analitzades?
Les fonts de coneixement de la realitat que analitza Descartes a través del mètode cartesià per trobar un prototipus de veritat que no trontolli són les següents:
·Els sentits, dels quals no es pot fiar perquè algun cop l’han enganyat i, per tant ens sotmet a l’engany i en conseqüència no són font vàlida de coneixement.
· L’experiència, la qual prové dels sentits, per tant puc dubtar d’ella. L’experiència hem pot enganyar, però la realitat segueix estan allà. Pots dubtar de la teva experiència, però no pots fer de la dels altres sense falsejar la realitat.Et fa dubtar de la realitat (argument del somni).
· La tradició, prové de l’experiència, per tant dubta d’ella i no es font vàlida de coneixement.
· La filosofia. Tota l’anterior és qüestionable perquè els mètodes fallen. Presenta veritats que són contradictòries.
· La matemàtica (coneixement deductiu). Descartes ha de dubtar d’aquesta perquè sinó no seria creïble el seu mètode. Lesmatemàtiques tenen veritats absolutes i per fer-la “trontollar” (per qüestionar-la), les ha de fer formar part d’una mentida.

c) Quines són les raons per dubtar del món sensible i de l’ordre racional?
Les raons de Descartes per dubtar del món sensible, és a dir, el coneixement dels sentits és perquè aquests et sotmeten a l’engany, ja que algun cop ens han enganyat, per tant hem de dubtar d’aquests...