Descartes

INTRODUCCIÓ
Durant el renaixement hi ha un canvi de direcció del punt de mira de l'home en molts aspectes: literari, artístic, polític, religiós i també científic, camp que va patir una forta revolució que va fer canviar la filosofia transformant-la en una de nova que pretén emprendre un camí segur i progressiu, assolint la seguretat matemàtica de la ciència. En aquesta nova filosofia destaca,entre d’altres corrents, el racionalisme, del que Descartes en va ser un dels mes representants més importants.
Com ja he dit, els filòsofs del renaixement buscaven assolir una seguretat matemàtica en els seus raonaments filosòfics. René Descartes, per tal d'assolir això, crea un mètode, que, segons ell, de ser seguit estricta i minuciosament, no pot dur a afirmacions fal·laces. Aquest mètode téels 4 postulats següents: Primer, no acceptar coses com a vertaderes si no son clares i diferents i no generen cap dubte. Segon, dividir les dificultats en parts més simples per facilitar-ne la resolució. Tercer, ordenar els pensaments per dificultats gradualment. I quart, fer revisions i cerciorar-se de la veracitat de tot de manera general per no ometre res.
Descartes, per cerciorar-se de quetot el coneixement que tingui és vertader, decideix dubtar de tot el coneixement que tenia fins al moment, inclús les coses més elementals de les que n'estava més segur (ja que hi ha la possibilitat que existeixi un ser tot poderós que l'enganyes constantment, o que estès confonent el son per la vigília de manera que tot podria ser irreal), i replantejar-se la realitat aplicant el seu mètode. Comque s'ha adonat que els sentits algun cop l'han enganyat, partirà de la base de que no es pot fiar d'ells, i en conseqüència a aquesta consideració i a la negació de tot el coneixement del que he parlat, es planteja si ell és almenys alguna cosa, si és existent, al que respondrà que: si està dubtant, si està pensant, indubtablement existeix (cogito, ergo sum). Aquest serà el primer pilar del seuconeixement, i es considerarà res cogitan (substància pensant).
Descartes es qüestiona també la prominència de les idees i en fer-se aquesta pregunta, s'adona que ni ha idees que poden ser innates, com la de Déu, i d'altres que poden venir duran l'existència, però el que és segur és que la cosa de la qual et prové la idea, la cosa que et dona la idea, ha de ser tan o més gran que la idea en sí.Així, no podem tenir la calor si abans no ens l'ha donat un cos calent. Seguint aquest raonament, Descartes dedueix que la idea d'infinit i perfecció que tenim innata, ens l'ha d'haver donat una cosa infinita i perfecte i, conseqüentment, dedueix que aquesta cosa ha d'ésser necessàriament Déu.
Reforça, a més, aquesta teoria de l'existència de Déu adoptant l'argument ontològic de sant Anselm, que bé adir el següent: Déu és allò més gran pensable i, en cas de no existir, no seria tan gran com existint, per tant, necessàriament; Déu existeix.
Descartes utilitza, a més, la figura de Déu com a garantia del coneixement, ja que si és un ésser perfecte que l'ha creat, no permetria que les seves idees més clares i distintes fossin un engany, i afirma que els errors que ha comès i la informacióerrònia que ha rebut pels sentits, no era perquè Déu l'enganyés, sinó perquè la seva voluntat sobrepassava el marc de la raó humana i, per tant, fàcilment la raó el condueix a conclusions i judicis erronis.
René Descartes, explica de manera detallada tota la seva ideologia al llibre meditacions metafisiques, on podem trobar ordenades les idees esencials amb les que l’autor dubta de tot allò existent. Acontinuació presento un resum de les 4 meditacions més importants i que per tant havíem de llegir, analitzar i estudiar.
PRIMERA MEDITACIÓ
Objectiu: A la primera meditació, Descartes explica en una ratlla totes les seves intencions:
« (...) m’aplicaré seriosament i amb llibertat a destruir generalment totes les meves antigues opinions.».
Per tant, l dubte és el punt de partida i...