Desenvolupament del llenguatge

Desenvolupament del llenguatge
1. El llenguatge
Llenguatge: facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretats per ell. Per això suposa un aspecte individual i un aspecte social.
Gràcies al llenguatge sorgeix la comunicació. Es tracta d’un procés el qual l'emissor i el receptorestableixen una connexió en un moment i espai determinats per transmetre, intercanviar o compartir idees, opinions, informació o significats que són comprensible per ambdós.

2. Llenguatge i comunicació durant el primer any de vida
- El Plor
El plor és pràcticament l’únic so que pot emetre un recent nascut. El plor aparentment no compleix cap finalitat de comunicació, a l’inici, per altra banda elplor és la resposta més eficaç que té el nen per reaccionar davant les molèsties que li provoquen la insatisfacció de les seves necessitats. Més endavant el nen percep la seva relació causal amb la satisfacció de les seves necessitats, i l’utilitza de forma deliberada.

Trobem una pauta estereotipada de conducta previ al plor. El front s’arruga, les mandíbules es contrauen, els ulls es tanquenamb força, la llengua i el nas s’axaten , la boca s’obre i s’inicia un pataleo unilateral.

Durant la primera setmana de vida els nens ploren un promig de dues hores diàries. La gana provoca quasi un terç del plor total dels nens, els dos terços restants són de defecació, orina i factors desconeguts. El nen deixa de plorar quan la incomoditat que provoca el seu plor s’elimina directament.

-Sons guturals
A les 4 setmanes el nen comença a produir sons guturals, precursors del balboteig. Els sons guturals són el reflexa de la tos, el riure, l’esternut.. tots aquests es tracten de reflexes innats. Són sons produïts per la tràquea, al fer passar el vent entre les foses nasals i la gola (controlant la llengua aquells que es produeixen a la gola utilitzats normalment amb finalitatsalimentàries, estan associats a la satisfacció de la gana del infant).

- Balboteig
A partir del primer més i mig de vida, aproximadament, trobem les primeres vocalitzacions, el nen repeteix alguns fonemes. Els nens sords de naixement també balbotegen igual que els nens que hi senten, això demostra la regulació biològica d’aquestes vocalitzacions.

- Gest (demandes, comunicació referencial,senyalar i etiquetar)

Un gest per demanar alguna cosa ja pot ser considerat com un element del llenguatge, tot i que no estigui acompanyat de cap emissió sonora. J.C Rouchouse (1973) va demostrar que els primers mesos de vida l’infant es comunica principalment a través del llenguatge gestual i mímic. En la majoria de casos el primer gest que utilitzen és el de senyalar. Quan l’infant no té a l’abastun objecte que vol, allarguen un braç i comencen a rondinar.

3. Evolució de la comunicació/llenguatge
a. Paraula-frase/holofrase
Els nens utilitzen una única paraula en comptes de tota una frase. Per exemple diuen “aigua”, quan el que realment ens volen dir és “vull aigua”. És a dir a partir d’una única paraula expressen el significat que tindria tota la frase. El nen sap que vol dir “vullaigua”, però per constriccions biològiques no ho pot expressar. Per això el nen diu una única paraula designa el subjecte, el verb o l’objecte, però té les característiques d’una frase total perquè el nen coneix l’estructura que permet la seva expressió.

- Primeres combinacions de paraules
A poc a poc es formen combinacions elementals, notables ja al final del segon any, amb frases de duesparaules. Aquestes combinacions de paraules no es fan a l’atzar, en el llenguatge infantil primer s’adquireixen i s’utilitzen les paraules de contingut semàntic, és a dir substantius, verbs i adjectius, les “paraules pilot”.

- Desenvolupament semàntic
El nen descobreix que la realitat es por expressar mitjançant el llenguatge, així s’inicia un període en què la incorporació de paraules està...