Disonancia cognitiva

En moltes situacions existeix una gran diferència entre el que sentim en el nostre interior i el que mostrem al exterior.

La reacció negativa que s’experimenta quan s’esdevé la contradicció anterior, s’anomena dissonància. És un estat desagradable que s’esdevé quan ens adonem de que diverses actituds que tenim, o les nostres actituds i la nostra conducta son incongruents.

Si dos pensamentsestan en conflicte, o un comportament entra en conflicte amb les nostres creences, la dissonància pot conduir-nos a canviar les nostres actituds o pensaments, com a mètode per a intentar disminuir aquesta reacció negativa que experimentem.

Per tant no és estrany pensar que experimentar dissonància és un fet molt més habitual del que podem imaginar. I aquesta apareix amb molta freqüència pel fetque som éssers socials, que vivim en una societat, amb mil punts de vista sobre un mateix fet però tendim a no diferenciar-nos excessivament ni en pensaments, ni en actes, precisament per intentar no experimentar aquesta dissonància, encara que això es produeix de manera inconscient.

Existeixen diverses situacions que es donen de forma individual on apareix la dissonància:

1. Quan es prenendesicions: Quan optem per una forma d’actuar entre moltes, aquesta mai es tria estant totalment segur de l’elecció, per tant un cop presa la desició ens intentem convèncer que la nostra elecció és la més correcta. Aquesta actitud farà reduir la dissonància. I quantes més alternatives hi ha en el procés d’elecció i més semblants són entre elles, més dissonància apareix després de la tria.

2.Quan apareix una temptació: Si realitzem un acte inclús sabent que aquest és inmoral, ho justifiquem dient que ha estat amb la fi d’obtindre una recompensa. Però en aquest moment entren en conflicte els meus pensaments amb el que he acabat fent, per reduir la incongruència ens intentem convèncer de que allò inmoral, no era tant inmoral com pensàvem. Però en canvi si tenim més força de voluntad iresistim a la temptació, pel fet de no haver realitzat l’acte inmoral, serem més infexibles amb aquest acte, i això ajudarà a justificar el fet d’haver rebutjat la recompensa. Si la recompensa de la persona que realitza l’acte inmoral és petita, farà aparèixer més dissonància en la persona.

3. Quan realitzem un esforç: Si en principi tenim la possibilitat de poder arribar a realitzar un objectiu,però finalment no l’arribem a superar, experimentarem dissonància. Una solució per reduir-la seria trobar algún aspecte positiu a la situació, valorar la situació encara que no haguem arribat a l’objectiu final.

4. Quan la dissonància és introduida per un >: Una cosa és saber que una situació és desagradable però un altre cosa molt diferent és pensar en que som nosaltres qui hem de passar perella, això produeix dissonància. Per reduir-la, un cop haguem passat per la situació desagradable intentarem convèncer-nos a nosaltres mateixos de que la situació no ha estat tant desagradable com semblava.

Existeixen altres situacions que es donen de forma col·lectiva, on apareix la disonància:

1. Quan anticipem de manera errònia l’ambient social: Aquest fet es manifesta quan no som del totcapaços de predir com seran els grups als que jo m’exposo( cites, grup d’amics nous…). Si invertim molt de temps en conèixer aquest grup, en prestar-los atenció, etc, quan trobem aspectes negatius en el grup, també es produirà en nosaltres l’efecte de la dissonància, i aquesta podria ser reduida, si intentem creure que tampoc hem dedicat tant d’esforç i temps al grup o per l’altre extremsobrevalorant les característiques del grup, només trobant les positives.

2. Quan no estem d’acord amb els altres: En aquest cas experimentem dissonància perquè ens afrontem a un persona amb opinió contrària a la nostre. Si la persona o grup que expressa el desacord és important o si el tema ens in flueix directament o és molt important pera nosaltres, aquesta dissonància augmenta. Es podria reduir...