Economia catalana

L’economia catalana
L’indicador econòmic del Producte Interior Brut (PIB) total català és un 20% del espanyol i un 1,5% de la Unió Europea. El PIB català és semblant al d’estats com Irlanda oDinamarca i entre els sis primers anys del s.XXI va augmentar un 3%, valor inferior al d’Espanya i superior al de la Unió Europea. Tot i això, s’ha de tenir present que l’estat ha patit diverses crisis enels últims 30 anys: crisi posterior a les Olimpíades, crisi del cru...
Catalunya té unes xifres superiors tan a nivell estatal com europeu pel que fa al nivell de renda per càpita. Aquest fet situa ala comunitat catalana a una zona privilegiada.

L’estructura productiva catalana és la mateixa que tenen els estats més desenvolupats, pel que fa els sectors que més influeixen al PIB. El sectorprimari (activitats relacionades amb la natura: agricultura, mineria...) és molt escàs i gairebé nul, seguit pel sector secundari (construcció i indústria), mentre que el sector terciari o de serveis ésel preponderant. Cal remarcar que Catalunya en els darrers anys ha explotat l’activitat immobiliària (sector secundari), mentre que cada vegada ha potenciat més el sector terciari en les darreresdècades.
Es pot observar que aquesta activitat econòmica es concentra en molt poques comarques catalanes. Tenint en compte quines comarques són les més rellevants a cada sector: el sector primari escentra especial a les comarques del Segrià, Noguera, Terra Alta, Osona i Alt Empordà; en el sector secundari destaquen el Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental; i en el sectorterciari ressalta el Barcelonès i el Vallès Occidental. Tenint en compte quin és el sector predominant a cadascuna de les comarques: en el sector primari destaquen les comarques de la Terra Alta,Noguera Priorat i Garrigues; en el sector secundari, concretament en la construcció: Baix Empordà, Berguedà, Baix Penedès, Cerdanya i Solsonès; en la manufactura del sector secundari: Alt Penedès, Vallès...