Economia

BLOC 2

-Fonts de finançament propi:

1.Capital: Les aportacions dels socis o accionistes per formar la societat i les ampliacions que es pugin produir.

2.Reserves: Provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa i formen part del seu autofinançament intern. Poden ser de diferents tipus: legals ( la quantitat està fixada per la llei), estatutàries (fixades pels estatus de l’empresa) ivoluntàries.

Les Reserves també reben el nom d’autofinançament d’enriquiment

3.Les amortitzacions: Reflexen la pèrdua de valor dels elements d’immobilitzat com a conseqüència del desgast físic i l’obsolescència tecnològica.

-Recursos aliens a llarg termini

1.Els préstecs a llarg termini: Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit per poder finançar-se. Un cop aprovatel préstec es pot disposar dels diners de manera immediata; aquets diners s’han de tornar amb els interessos corresponents segons les condicions establertes. (A més d’un any).

2.Els emprèstits: Són títols de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d’un interès.

3. El lísing o arrendament financer: És un sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa potincorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament. En aquest procés hi intervenen: l’empresa client, l’empresa que fabrica i l’empresa lísing.

L’empresa lísing és una institució financera que finança l’adquisició del bé i entrega aquest bé a l’empresa client a canvi d’un lloguer. La durada de l’operació de lísing coincideix generalment amb la vida econòmica de l’elementpatrimonial en qüestió. L’import de les quotes de lísing incorpora l’amortització del bé, els interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc per si falla l’empresa arrendatària. Quan s’acaba el període de lloguer es pot tornar el bé a l’empresa de lísing o bé comprar-lo segons el preu fixat en el contracte.

Són moltes, però, les empreses que incorporenelements d’actiu en modalitat de lísing perquè no s’han de preocupar de buscar els recursos financers i poden tenir avantatges fiscals, ja que una part de les quotes de lísing representen una despesa per a l’empresa i el resultat econòmic al qual arriben serà més baix, cosa que significa pagar menys impostos.

A més, hi ha també límits legals pel que fa a la durada d’aquest tipus de contractes; ladurada mínima és de dos anys per a béns mobles i de deu per a béns immobles.

4.El Rènting: Consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a llarg termini. En el contracte de rènting l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l’empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis: Facilitat l’ús del bé durant el termini contractual,manteniment del bé, assegurança a tot risc, opcions en acabar el contracte: substituir els equips o renovar el contracte per un nou període per determinar. No hi ha durada mínima de l’arrendament. No hi ha opció de compra per a l’arrendatari a la fi del contracte.

-Recursos aliens a curt termini

1.Prèstecs a curt termini: Diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitatsimmediates.

2.Crèdits bancaris a curt termini:

2.1El descobert en compte: Utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.

2.2El compte de crèdit o pòlissa de crèdit: Quan una empresa vol disposar de mitjans financers per preveure possibles necessitats futures però no sap exactament quina quantitat necessitarà. Llavors pot demanar un compte de crèdit queconsisteix en la signatura d’un contracte amb una entitat financera que posarà a la disposició de l’empresa un compte corrent amb un límit. L’empresa pot disposar dels diners d’aquest compte mitjançant l’emissió de xecs i pagarà interessos per la quantitat disposada, a més d’una comissió per la quantitat no disposada.

3.El crèdit comercial: Finançament automàtic que aconsegueix l’empresa...