Educación física

1 - LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DEL COS HUMÀ
El moviment del cos humà, com ja deus saber, comença amb la contracció muscular.
Per contreure’s, el múscul transforma l’energia química que procedeix dels aliments en
energia mecànica i en calor, amb una gran eficiència energètica. El moviment, doncs,
és un procés que requereix energia. Veurem de quina manera el múscul produeix
l’energia quenecessita per funcionar, és a dir, les diferents formes d’aportació
energètica.
A més del funcionament dels òrgans vitals, el moviment és la causa principal de les
necessitats energètiques del cos humà. Com hem dit, el moviment es produeix gràcies
a la contracció muscular, que és un procés que utilitza molta energia. Per tant, el cos
ha de produir aquesta energia i ho fa en el mateix múscul através d’uns processos
químics.
La contracció muscular és el resultat del moviment dels components interns del
múscul, en l’àmbit de les miofibrilles musculars. Aquestes estan formades per dues
proteïnes, l’actina i la miosina, que es desplacen entre si per contreure o relaxar el
múscul, quan reben l’ordre nerviosa corresponent i l’energia necessària.
En els músculs esquelètics, aquestmoviment intern implica una tensió en els seus
extrems que fa que els ossos es moguin i, així, s’aconsegueixi el moviment desitjat.
Les contractures musculars o rampes avisen d’un treball físic excessiu. Quan es
produeixen, cal descansar i prendre els nutrients necessaris ( aigua i sals minerals) per
recuperar-se. Els cruiximents o punxades (castellà: agujetas) són petites
microrupturtes delsmúsculs que es produeixen per diferents tensions en exercicis als
quals el múscul no està adaptat. El descans actiu i un entrenament continu correcte
serviran per regenerar el múscul i evitar que tornin a aparèixer les fiblades.
Les matèries primeres que el cos utilitza per obtenir l’energia necessària provenen dels
aliments, que es transformen en l’aparell digestiu en nutrients o principisinmediats. Els
nutrients que tenen funcions energètiques són:- Els glúcids o hidrats de carboni, que es transformaran en glucosa. Si no cal utilitzar-la
immediatament, la glucosa s’emmagatzema al fetge en forma de glucogen hepàtic, al
mateix múscul en forma de glucogen muscular i, també, en el teixit adipós en forma de
lípids.
- Els lípids, que es transformaran en àcids grassos, s’emmagatzemaran alteixit
adipós, per quan es necessitin.
- Les proteïnes, que es transformaran en aminoàcids, passaran a la sang per ser
utilitzades com a font energètica, en cas de necessitat.
Depenent del metabolisme i segons el nivell d’entrenament i el grau d’esforç, quan
comença l’exercici s’utilitzaran les substàncies derivades de la glucosa, tant el
glucogen emmagatzemat al múscul –que actua primer- comla glucosa –que prové de
la digestió i circula per la sang-. Després actuen els aminoàcids provinents de les
proteïnes i, molt més tard, després d’uns 20 o 30 minuts de treball continuat, els
greixos acumulats al teixit adipós. La darrera substància per produir energia, és el
glucogen hepàtic, acumulat al fetge, l’última reserva energètica.
L’ATP
Els nutrients que arriben a la cèl·lulamuscular a través de la sang reaccionen
químicament per la influència d’unes molècules d’estructura protèica que controlen el
procés anomenades enzims.
Totes aquestes reaccions químiques de l’interior de le la cèl·lula serveixen per produir
una molècula que acumula energia i que està en disposició de ser utilitzada
immediatament: l’adenosina trifosfòrica, també anomenada ATP.
L’estructuramolecular de l’ATP es basa en l’enllaç d’una molècula d’adenosina i tres
molècules de fosfat o àcid fosfòric. Els fosfats estan units per uns enllaços que
contenen una gran quantitat d’energia. Quan l’ATP trenca un dels tres enllaços,
s’allibera l’energia que contenia i es converteix en ADP o adenosina difosfòrica.
ATP => ADP + P + Energia utilitzable

2 - LES VIES D’OBTENCIÓ DE L’ENERGIA...