EE pac 3

PRIMERA TASCA

Dues causes que fan díficil que l’alumnat amb problemàtica conductual participi en les entrevistes poden ser:

- Que les entrevistes cal fer-les a partir d’un treball col.lectiu. Cal triangular la trobada entre el noi i el professional que ha d’interactuar amb ell amb la presència d’una tercera persona. Cal evitar situacions duals on el tu a tu es converteix en un tu o jo, enquè fàcilment l’adolescent imputa a l’altre els seus límits i responsabilitats sense considerar les pròpies. Aquestes situacions acaben generalment amb l’exclusió mútua. I durant el procés cal decidir amb cura el nombre de professionals que interactuen amb el noi i conversen amb ell. La participació de molts professionals promou la tendència a la sospita i la desconfiança.

- Els hem de donarsignes de que ens interessem pel seu patiment. Signes o missatges que poden tallar la repetició d'altres intervencions realitzades per adults. Convé fer-los saber que la nostra posició d'adults és diferent, ja que tenim interès per altres aspectes de la seva situació. Les persones responsables d'avaluar han de ser capaces d' adaptar la comunicació a les característiques d' quests nois.
Si aquellque és objecte de la intervenció rebutja el lligam o el vincle amb el professional de la intervenció psicopedagògica, cal tenir presents aquestes estratègies o actuacions per tal de desactivar el rebuig de l’alumne i facilitar la seva implicació.
S’ha de partir del punt en què el responsable de l’assessorament psicopedagògic és el responsable del procés de valoració, proporciona i cerca ajuts iestratègies, identifica els recursos, promou i dóna continuïtat, impulsa i dinamitza, i coordina.

- Cal fer-los partíceps del procés de manera que puguin verificar la nostra posició flexible donat que el seu pensament inflexible no accepta la conversa donat que pressuposa dels interlocutors idees i prejudicis que precedeixen a qualsevol diàleg que es pugui mantenir amb ells. D’aquesta maneracol.laboraran amb nosaltres dient-nos si els semblen o no adients les propostes i decisions que es prenen i, en conseqüència orientant-nos en la continuïtat del procés. Els hem de donar signes que ens interessem pel seu patiment. Signes o missatges que poden tallar la repetició d' altres intervencions realitzades per adults. Convé fer-los saber que la nostra posició d' adults és diferent, ja que teniminterès per altres aspectes de la seva situació. Es poden trobar figures de confiança del noi i de la família perquè accedeixin a la conversa. Poden ser persones que són o han estat importants per a ells, de manera que el rebuig, la fòbia o la inhibició no apareguin. Poden ser figures de confiança dins del centre o bé externs a l’escola, educador de carrer, professor d’un centre anterior, educadord’un CRAE...

- És important que no ens anticipem a saber qui són i què els passa, donat que expressant-se poden elaborar un coneixement de què els succeeix, dient el seu sentiment de la vida elaborant un coneixement propi del seu malestar i patiment, i en conseqüència  escollir convertir-se en subjectes del seu destí. A més, si la conversa amb els alumnes i les famílies només gira al voltantd' allò que és acadèmic, allò que té a veure amb la normativa, allò que s'ha de fer i allò que no s 'ha de fer, serà força difícil aconseguir-ne el consentiment per a parlar i generar confiança. Cal fer-li saber que es té un espai obert per a la conversa, que serà prioritari, que els professionals volen comprendre el problema i que volen ajudar-lo, en la manera del possible no es convenientincrementar la conducta d’hostilitat que es pretenia eliminar que s’aconseguirà expulsant, sancionant, derivant a experts...

SEGONA TASCA

Explicita tres de les principals dificultats o resistències que et pots trobar en alguns dels professors per abordar i tractar aquesta problemàtica conductual i proposa una estratègia d’actuació per afrontar cadascuna de les dificultats explicitades.

1....